En defensa pròpia
de l'acte en defensa de l'esport català és evident només observant la colèrica reacció del govern espanyol
L'acte reivindicatiu que va congregar més d'un miler de representants del món de l'esport català impulsat per la UFEC en contra dels atacs al sector provinent de les noves normes legislatives del govern espanyol va ser d'una potència extraordinària. Només cal veure la fotografia de l'acte per concloure que va ser un esdeveniment amb molt fonament que va congregar tots els estaments de l'esport català. Però on millor es pot observar la importància de l'acte és en la colèrica reacció desfermada en les files de l'executiu de Mariano Rajoy. De ben segur que la iniciativa reivindicativa ha fet saltar algunes alarmes si tenim en compte la ferotgia amb què s'ha mostrat un polític com el secretari d'estat per a l'Esport, Miguel Cardenal, que acostuma a desplegar una cortesia poc habitual en els dirigents estatals del PP en les múltiples visites que fa a Catalunya.
L'acte ha estat interpretat com un desafiament a l'estructura del poder estatal en un sector, l'esportiu, que semblava allunyat de l'esfera del procés sobiranista. Les intrínseques relacions entre les federacions catalanes i les espanyoles, amb molts interessos subsidiaris, dependències vitals d'algunes federacions catalanes respecte de les espanyoles i la participació de membres catalans en la gestió de les federacions espanyoles, feia pensar en una preservació del món de l'esport de la pugna política que viu Catalunya com a país. A la qual cosa cal afegir la dificultat per a molts esportistes de pronunciar-se sobre el tema per les moltes amenaces i pressions que reben en la seva carrera esportiva.
L'acte va ser, doncs, un encert en què, a banda de les consideracions polítiques i nacionals, l'esport català ha sentit com una amenaça col·lectiva les múltiples mesures recentralitzadores i depredadores que s'han impulsat sota la batuta del ministre Wert. I una cosa que no entenen a Madrid és que el teixit social del qual l'esport és una part fonamental és un tresor al qual a Catalunya, a diferència d'altres parts de l'Estat, no s'està disposat a renunciar amb o sense transició nacional cap a un estat lliure.
Dit això, aquesta mateixa societat civil haurà de ser conscient que la pervivència d'aquesta impressionant realitat social que hem construït amb tanta vitalitat a Catalunya no està garantida amb un memorial de greuges i un acte de protesta. I que la reacció del govern espanyol, sense ni una sola oportunitat per al diàleg, no deixarà cap altra opció que la confrontació més dura, amb mesures que facin palesa la defensa a ultrança del nostre teixit social esportiu.