El Barça arriba al tram final de la lliga amb qua­tre punts d'avan­tatge sobre el Real Madrid. Fal­ten deu jor­na­des per aca­bar, i el con­junt de Lucho ha acon­se­guit sobre­po­sar-se a un mal inici de cam­pi­o­nat, gua­nyar el clàssic al Camp Nou i fer esvair dub­tes sobre si aquest equip podia aspi­rar a tots els títols. És clar que sí.

No obs­tant, l'eufòria blau­grana després del 2-1 de la set­mana pas­sada –fins i tot va por­tar alguns cen­te­nars de per­so­nes a Cana­le­tes– s'hau­ria de con­te­nir. Cal tocar de peus a terra, sem­pre. Quan va aca­bar el par­tit, Carlo Ance­lotti a la sala de premsa va afir­mar que el seu con­junt havia domi­nat “una hora, con­tra mitja del Barça”. Pot­ser exa­ge­rava una mica, però queda clar que durant una bona estona de la pri­mera part el Madrid va fer molta por. Els blancs van demos­trar que saben jugar molt bé al con­tra­a­tac –amb la plan­ti­lla que tenen, és el seu ADN–, i el Barça mai va sen­tir-se còmode sobre el camp, i va patir en defensa, com va reconèixer el mateix tècnic Luis Enri­que davant de la premsa. Aquest Barça encara no té la per­so­na­li­tat que tenia el mític dream team, ni el de Pep Guar­di­ola. Però, a favor seu, cal dir que cada vegada més demos­tra haver acon­se­guit un model de fut­bol genuí que pot aca­bar il·lusi­o­nant i, fins i tot, ben mus­cu­lat, pot fer obli­dar el guar­di­o­lisme.

A diferència d'altres èpoques, aquest Barça sap jugar al con­tra­a­tac. I s'hi sent còmode. D'això ningú en té cap dubte, vist el segon temps del clàssic. I, sobre­tot, Luis Suárez aporta aque­lla decisió que neces­si­ten els davan­ters cen­tre d'equips a qui els agrada anar de cara a gol. Un davan­ter “d'aquells d'abans”, deia Luis Enri­que. No obs­tant, mal­grat el tri­dent –pos­si­ble­ment el millor d'Europa, com elo­gi­ava Piqué al final del par­tit–, Messi és l'home clau i quan queda tapat costa tro­bar un nou líder. Ney­mar ho prova, però encara no està prou madur, abusa de la pilota i encara li falta visió perifèrica davant de por­te­ria. El Barça va per­do­nar davant de Casi­llas i això podria per­ju­di­car el goal ave­rage. Un clàssic perquè Luis Enri­que lle­geixi en calma i pugui ins­pi­rar-se per no per­dre el rumb en aquest final de tem­po­rada.