Jordi Alba ha estat el primer. Qui serà el pròxim? Què hi fa Messi –per qui resem cada dia que no se'ns constipi– als EUA amb el peu inflat? Perdre efectius per culpa d'una reminiscència del dret de cuixa feudal aplicat al futbol resulta indignant. Que el mal no es pot eradicar? Si més no, els clubs haurien d'exigir un calendari que no els perjudiqués. És inadmissible.

“Als jugadors d'un equip els aficionats del qual xiulen l'himne i el rei no se'ls hauria de permetre jugar amb Espanya.” Encara ningú significat ha fet en veu alta aquesta reflexió, sensata en la línia del que hem sentit darrerament sobre el tema. M'agradaria sentir-la.

Deixant de banda la penya dels germans Padrós, el nostre rival ineludible de cada temporada és la roja dels dallonses. Cada convocatòria ha estat i és una sagnia (si poguéssim nacionalitzar Douglas també ens el prendrien!). Desgast, lesions, uns jugadors sobremotivats... Aquesta vegada –i plou sobre mullat– el marquès va seleccionar Busquets tot i que estava lesionat i, el dia abans de jugar contra Ucraïna, ho va confirmar: “Busquets té molèsties, però no crec que li impedeixin jugar.” Touché!

Busquets no es va perdre ni un minut. Tots sabem, i els metges del Barça els primers, que aquesta convocatòria perjudica la seva recuperació plena. I demà, amistós contra Holanda. Si Del Bosque fos una mica considerat amb el club que més esprem, ja hauria d'haver alliberat tots els jugadors del Barça que van jugar divendres. És el mínim gest que podria fer l'aristòcrata de nova fornada. Quins dallonses!

Per a dallonses els que es va tocar Cristiano Penalty en el clàssic mentre mirava l'àrbitre en posició xulesca i li deia: “Eh, Mateu, t'agrada, eh?” Lahoz es va fer l'orni, igual com també se'l va fer a Còrdova Alejandro Hernández, que després d'expulsar el portuguès per agressions reiterades a rivals es va acoquinar a l'hora de redactar l'acta.

La impunitat amb què actua el 7 del Madrid és tan evident com el fet que, a aquestes altures de la pel·lícula, ja ha quedat clar que l'onomatopeia, imitant l'udol d'un cànid, que va deixar anar en la gala de la Pilota d'Or no va ser la part menys intel·ligent de la seva actuació aquell dia, en què prèviament havia desafiat públicament Messi. Obrigado!

Cap comitè no hi entrarà d'ofici, ni tan sols per obrir un expedient de cara a la galeria. La qüestió és: us imagineu que la seqüència amb Lahoz l'hagués protagonitzat Luis Suárez? Imagino la caverna acarnissant-s'hi, José Perals posant una nova querella amb petició de presó per a l'uruguaià i, fins i tot, l'advocat de l'Estat que va interrogar Bartomeu demanant torn per fer preguntes tan enginyoses com la que va fer al president del Barça. Cito textualment de la filtració –una més; alerta amb els matisos–: “Quina raó tècnica hi ha per avançar el fitxatge d'un jugador de futbol quan aquesta temporada 2012/13 han guanyat vostès el títol de lliga. Permeti'm que li ho digui, jo no sóc del Barça però m'agrada molt el futbol, i el Barça era una màquina de jugar a futbol.” I ningú va dir: “Senyoria, protesto!”

Per cert, i el que ens escandalitza és la resposta –millorable– de Barto? “És clar que ho entenc, fins un nen de cinc anys ho entendria. Que algú em porti un nen de cinc anys!” (Groucho Marx).