La veritat és el de menys
No deixis que la realitat t'espatlli una bona notícia. El concepte és pervers i també anònim, però té molts seguidors entre els que publiquen notícies i entre els que les generen. Per això la impostura ha esdevingut una arma de destrucció massiva. L'exemple tipus el tenim en la filtració de la declaració de Josep Maria Bartomeu a l'Audiencia Nacional pel cas Neymar, el més comentat la setmana passada (sense futbol, és cert) tot i no suposar res de substancial per al cas. En primer lloc, ens hauríem de preguntar qui filtra, per què, i amb quin criteri de selecció; ens hauríem de preguntar per què en aquest cas es filtra tot (contractes, quantitats, declaracions...) i en altres casos, res; i ens hauríem de plantejar també per què l'advocat de l'Estat fiscalitza els motius d'una decisió purament esportiva (fitxar Neymar el 2013) i no té cap interès, per exemple, pels 10 milions opacs que el Tottenham va cobrar i el que el Madrid no va pagar per Bale. Misteris. En segon lloc, ve la interpretació periodística, que agafa la frase de Bartomeu, (“vam fitxar Neymar el 2013 perquè l'entrenador ens ho va demanar”), li extirpa la pregunta, rebrega el missatge com si fos massa de pizza i ho presenta en forma de:“Jo no he estat; va ser ell, que per cert ja és mort.” Un cop perpetrada la intoxicació i elevada a l'enèsima xarxa social, es multipliquen els col·locats amb les inhalacions: mitjans interessats, gent que té decidit que Bartomeu és el maligne, despistats... Total, que a l'advocat de l'Estat li interessa demostrar que fitxar Neymar el 2013 va ser administrar contra el Barça, encara que no sigui veritat; al periodista li interessa la imatge de Bartomeu apunyalant Tito, encara que sigui mentida; i el sector culer que vol fer fora Bartomeu –i que pot tenir desenes de motius per fer-ho– degusta la píndola enverinada, perquè li agrada més això que qüestionar-se la ignomínia. La veritat és el de menys. I mentrestant, Madrid regalima amb l'enemic al quiròfan, el Barça es recargola de dolor i el soci Casas contempla satisfet la seva obra. Quin quadre!