“Si vols que sigui honest, mereixo ser el número u del draft.” És la tra­ducció lite­ral, exacta, de la frase que va aixe­car més pol­se­guera de l'entre­vista con­ce­dida la set­mana pas­sada per Mario Hezonja al diari croat Sportske Novosti. Fent un cop d'ull a aquest mateix arti­cle –“l'endemà del con­curs, vaig repe­tir les tres esmai­xa­des gua­nya­do­res de Zach LaVine sense gaire difi­cul­tat”– o revi­sant l'heme­ro­teca, qual­se­vol pot cons­ta­tar que el deix de pedan­te­ria no és cap ram­pell pun­tual, sinó un aspecte més de la seva per­so­na­li­tat. Ell és així.

Les lesi­ons al perímetre –a banda d'Eriks­son, encara de baixa, Navarro, Ole­son i Abri­nes– van obrir-li les por­tes dels minuts i, amb la con­fiança de la con­tinuïtat, va mos­trar-se, com quan va fer 8/8 tri­ples i 24 punts en 23 minuts al Palau con­tra La Bruixa d'Or l'1 de febrer. Des que va arri­bar a can Barça, l'estiu del 2012, les expec­ta­ti­ves que gene­rava el seu poten­cial eren infi­ni­tes i per fi, se'n podia fruir. Però les par­ti­cu­la­ri­tats en el club blau­grana –en espe­cial quant a exigència i com­petència– ho com­pli­quen tot als joves, sense el grau de madu­resa per tro­bar sere­ni­tat i regu­la­ri­tat per fer front a la pressió. Hezonja estava en la bona línia, però la final de copa, la gran prova del cotó, va tor­nar-lo a la rea­li­tat. Més que fallar tirs, el que va pena­lit­zar-lo van ser les erra­des defen­si­ves i de pas­se­rell que rivals del nivell del Madrid cas­ti­guen. I Xavi Pas­cual se'n va obli­dar la segona part d'aquell par­tit i, des de lla­vors, l'ha rele­gat (de nou) al rol de cinquè aler.

Què està pas­sant amb Mario? És segu­ra­ment la pre­gunta del milió de dòlars i, com a tal, és impos­si­ble fer-ne un rao­na­ment sim­plista. Les anàlisis, a més, arri­ben escapçades pel fet que el Barça s'exer­cita a porta tan­cada, si bé els ítems sor­gits del Palau des­ta­quen, de sem­pre, l'entrega i dedi­cació en les ses­si­ons. Això sí, direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment –i això ja ho feia de ben petit a la seva Croàcia natal– reque­reix atenció, sen­tir-se espe­cial. Una situ­ació com­pli­cada en una plan­ti­lla pro­fes­si­o­nal dels qui­rats i la jerar­quia del Barça. A tot això, també ara s'acosta la fase més deci­siva de curs, en la qual Xavi Pas­cual acos­tuma a tenir l'engra­natge a ple ren­di­ment. Per fer-ho a temps, ha hagut de rein­tro­duir Navarro i Ole­son, dues peces clau, en ritme de com­pe­tició, i això ha coin­ci­dit en una fase en què tant Abri­nes com Tho­mas ofe­rei­xen ple­nes garan­ties quan són a la pista. La con­jun­tura ha dei­xat dèbil Hezonja, que surt pres­si­o­nat a la pista i, en massa oca­si­ons encara, amb ganes de fer més coses de les que pot assu­mir o les que se li han dema­nat. Aquest vaig a la meva ja li ha cos­tat fins i tot la repri­menda pública de Tomic, dis­sabte pas­sat. I en un equip tàcti­ca­ment tan com­plex com és el Barça, els tirs s'han de gua­nyar, i ell encara no ha fet prou mèrits. Almenys en situ­a­ci­ons límit, amb res­pon­sa­bi­li­tat real. No en par­tits insul­sos de fase regu­lar de la Lliga Endesa.

Par­ti­cipi més o menys –des de la copa ha jugat en vuit dels deu par­tits i tan sols en dos, a la pista de l'Her­ba­life i al Palau con­tra el Mac­cabi, ha ano­tat algun punt–, ell té una auto­es­tima alta que li fa asse­gu­rar sense cap pudor que és millor que molts dels millors juga­dors del draft dels últims anys. Encara que no digui ober­ta­ment que el seu desig és anar a l'NBA, és evi­dent que sí. En cas con­trari no hau­ria dei­xat U1st i hau­ria anat amb Arn Tellem, l'agent número u als EUA i actu­al­ment el de Pau i Marc Gasol, i no vol sen­tir a par­lar dels socis euro­peus de Tellem. L'afluència de scouts a veure'l últi­ma­ment no fa res més que ali­men­tar les pos­si­bi­li­tats de ser almenys Top 10, i ja plan­te­jar-se si econòmica­ment li surt a compte fer el salt, ja que la clàusula en el Barça –acaba con­tracte el 2019 i a par­tir d'aquest estiu ja hi ha opci­ons de sor­tida– és de 2 mili­ons d'euros. Lògica­ment tot pot fer mol­tes vol­tes, però real­ment ara que es juga les gar­ro­fes, a Xavi Pas­cual li convé esmerçar-se en la millora d'Hezonja o donar-li pes, si a la pràctica esta­ria tre­ba­llant per l'NBA o, ara mateix, n'hi ha d'altres que li garan­tei­xen més fia­bi­li­tat, des del punt de vista col·lec­tiu?