Una vegada més, i les vegades que ho tornaran a fer, els organismes federats del futbol mundial se'n foten d'uns i altres. Intentar fer alguna cosa perquè canviïn és picar ferro fred. Però el més sorprenent de tot és que els clubs, sobretot els grans, que disposen dels millors jugadors, no fan res de res. Es queixen, parlen, es repeteixen amb els seus arguments, però fins ara no han fet cap cop de força. Si parar fins a l'avorriment les competicions de les federacions respectives a mig fer, o fer jugar un mundial en ple mes de desembre i tants i tants desastres organitzatius, de reglament o del que es vulgui, encara no han provocat cap daltabaix, malament rai. De fet, es miri com es miri, el futbol en general està tan mal gestionat com tants altres àmbits de la vida d'aquest món. Que no s'hi pot fer res? De moment, no sembla pas que les coses vagin de cara a una millora, ni que sigui un pur i simple rentat de cara. D'altra banda, no és menys cert que quan un cap de setmana no hi ha competició de primera divisió es pot aprofitar per veure els partits de segona que es passen per les teles. Ni que sigui només una estona, per comprovar l'assistència d'aficionats als respectius estadis. Fan pena. El primer que un es pregunta és per què s'han construït estadis per a deu i quinze mil espectadors quant a molt estirar n'hi van mil de mitjana? Com se'n surten, aquests clubs? I si un dia les teles deixen de donar partits i pagar el cànon corresponent, petit o gros, se'n sortiran? L'any 2012 els clubs de primera i segona divisió tenien un deute amb Hisenda de més de 4.000 milions i si s'hi afegeix els de segona B i tercera se superava els 5.000 milions, d'euros. El primer del rànquing de morosos és l'Atlético de Madrid amb més de cent milions, però el tercer o quart ja és l'Espanyol amb quaranta i escaig. Això fa dos anys, i que se sàpiga la cosa continua anant pel pedregar. És a dir no anant. I aquest cap de setmana, l'Elx!