Sí, s'ha de fer net si s'han perdut hàbits de comportament col·lectiu i individual, pensant amb el cap fred i no a partir dels resultats. Al cap i a la fi, l'objectiu és pujar i formar nanos del planter i que, d'unes quantes dotzenes que arriben al primer equip, se n'hi puguin consolidar com més millor. L'esport és competitiu i el Barça B té un problema: no pot competir més enllà de mantenir-se. Quan Vinyals va ser tan contundent en les seves declaracions em temia el pitjor, que algú li volés tallar el cap. S'imposà el seny i amb ell s'ha d'anar fins a la fi de la temporada, passi el que passi. El Barça B juga prou com per poder salvar la categoria i tindria més punts si a cada partit no cometés errades de novells. El que són.

Els valors es van desvirtuar en no mantenir Eusebio; una vegada feta l'errada, no s'ha de repetir. Jugadors que saben que en pocs anys poden fer el salt prioritzen l'interès individual, que en cada cas és diferent. No és el mateix venir del món subsaharià, d'Espanya, de Catalunya...

Cal situar la Masia al seu lloc. El millor és que els nanos visquin a casa seva amb la seva família i en el seu medi, el que fan la majoria de nois, el que va fer Messi amb la seva família, Valdés o Xavi. Si no, viuen a la Masia. Aquí se'ls dóna formació personal i aprenentatge de les bases del futbol.

El Barça és l'exemple mundial de formació de jugadors del planter, cal pensar bé el que no funciona prou bé, però el concepte, la idea, no ha de variar. Cal pensar si no hi ha massa diferència entre jugar a 2a A i poder pujar al primer equip del Barça; si la pressió de pares, representants, els mateixos jugadors o diners temptadors d'equips estrangers o d'altres de primera divisió no forcen que el temps d'aprenentatge s'escurci. Em sembla que dins la reflexió potser seria bo que hi hagués continuïtat en les cessions, com sí que han funcionat en el cas de Rafinha i en molts altres anteriorment.