D'entre els grans pilots del motociclisme, Dani Pedrosa serà recordat com un dels que ha tingut més mala sort. Molt en resum, estant sempre a dalt, sempre que ha caigut s'ha estroncat la possibilitat d'estar a dalt de tot. Tot i que altres pilots tenen una constitució física similar, està clar que la combinació del seu metre seixanta amb els 150 quilos d'una moto que amb més de 200 cavalls agafa més de 340 quilometres l'hora penja d'un fil.

S'especula si la decisió d'afrontar una nova operació al braç dret ha estat la més adequada tenint en compte que molts metges la desaconsellaven. En tot cas, cal aplaudir aquest nou intent de solucionar aquesta síndrome compartimental que l'ha mantingut en el camí de l'amargura durant tant temps. I cal aplaudir-lo perquè la visita a la sala d'operacions hauria de servir perquè Pedrosa es recuperi i, quan ell i les circumstàncies esportives ho decideixin, afronti la seva retirada sobre la moto.

Va arribar a la categoria reina amb els títols de 125 cc i 250 cc sota el braç, aquesta és la seva desena temporada al màxim nivell i sempre ha estat a l'equip oficial Honda, que, després de nou anys, la temporada passada el va tornar a renovar tot i la lesió. Ha plantat cara als millors Rossi, Stoner, Lorenzo i Márquez. El reconeixement que el motociclisme li professa no és fruit de la casualitat.