Pascual, Pleiss i el bé comú

Som a l'estiu. Una mica abans i tot, que és quan es mouen els que tallen el bacallà. I es busca i no es troba.

Es busca un pivot de múscul defi­nit. Ràpid de cames i si pot ser també de cap. Que canviï tirs, que faci aju­des llar­gues, ins­tan­tani en les con­ti­nu­a­ci­ons. Con­sis­tent en el rebot. Que jugui per sobre de l'ane­lla. Es busca i no es troba. I s'ha de fit­xar Tibor Pleiss, pivot amb punts a les mans i ritme als peus jugant d'esquena. De braços llargs i cama lenta. Con­trac­tat després de pagar-ne 600.000 euros. I la tem­po­rada comença i amb pocs entre­na­ments i encara menys par­tits a Xavi Pas­cual Pleiss no li fa el pes. Pleiss és molt alt però no dóna la talla.

El 5 ordena i com­pleta la defensa col·lec­tiva. No hi ha bona defensa sense lec­tura del joc. Com­prensió ràpida, presa de deci­si­ons. Pleiss no hi arriba. I sense defensa no hi ha minuts i Pas­cual fa saber a qui cor­res­pon que calen movi­ments. Direc­ta­ment, de paraula. O indi­rec­ta­ment, a la pista. La des­con­fiança de l'entre­na­dor mina un juga­dor que sap que el Barça li busca un relleu. En el pit­jor dels casos, el nou home arri­barà i Pleiss no es mourà. Es que­darà i no jugarà. La data límit és el 24 de febrer. S'acosta el ter­mini, l'ale­many juga poc i mala­ment. Menys de 20 minuts en els tres par­tits de copa. 10,6 minuts en cinc dels set par­tits de la pri­mera volta del Top 16 –con­tra el Panat­hi­naikòs i el Madrid no juga per decisió del tècnic–. L'entre­na­dor colla. Pas­cual fa el que creu que ha de fer pel bé comú. Però els equips que poden assu­mir el seu sou van ser­vits. I no el podrien fer jugar a Europa. L'inter­canvi tam­poc troba res­posta. Data cadu­cada i a jugar. I ara Pas­cual ha de recu­pe­rar el juga­dor. Ho ha de fer encara que no cre­gui en ell. Pel bé col·lec­tiu, perquè només amb Tomic de 5 el Barça no anirà enlloc. Tor­nem enrere. Final de copa, el millor Tomic: 25 punts, 11 rebots, 40 de valo­ració. Un par­tit, no pas una sèrie de play-off. El millor Tomic i der­rota. Pas­cual neces­sita Pleiss. El Barça neces­sita Pleiss. A tre­ba­llar.

I l'ale­many ha jugat en tots els par­tits de la segona volta del Top 16 –que és un 6-0, per cert–. 13,7 minuts, 7 punts i 4,5 rebots de mit­jana. Encara arrenca un segon tard en mol­tes con­ti­nu­a­ci­ons. Es perd tot l'avan­tatge i Mar­ce­linho queda en fals. A poc a poc. Donem-li situ­a­ci­ons d'un con­tra un, tor­nem-li la con­fiança. Fa vuit dies con­tra el Madrid juga 17 minuts. 9 punts, 6 rebots i 16 de valo­ració. 6 i 4 i 10 en l'últim quart. Ell, 17 minuts, i Tomic, 23. Les sumes i les res­tes no expli­quen la com­ple­xi­tat del món, però el cas és que el Barça va gua­nyar.

Pas­cual sem­pre arrisca. Va expo­sar el pivot i les seves debi­li­tats. Apos­tava fort, pres­si­o­nava els des­pat­xos. Fa la seva feina i si no li surt bé rec­ti­fica. El que hau­ria de ser nor­mal i que tants juga­dors mar­cats a prin­cipi de tem­po­rada expli­quen com n'és, de difícil, per als entre­na­dors. Pas­cual rec­ti­fica perquè sap que és la seva obli­gació. Treure ren­di­ment del que té. L'èxit del juga­dor és el seu èxit. El del Barça. El bé comú.