Sergio González es va equivocar ahir acusant la premsa d'enterbolir l'ambient al voltant de l'equip. El famós rum-rum amb què el tècnic anomena totes les estadístiques que s'han anat condimentant en les últimes setmanes en relació amb els paupèrrims finals de temporada. Les xifres no enganyen ni cap periodista se les ha inventat: l'Espanyol només ha superat els 50 punts una vegada en els últims quinze anys. Això és un fet i no és cap conxorxa mediàtica contra un entrenador força respectat en l'ambient periodístic. El que més sorprèn és que Sergio González, que coneix a la perfecció el tarannà del club, se sorprengui per aquestes informacions. Ningú s'ha inventat en els últims dies les declaracions dels seus futbolistes aixecant la bandera de l'ambició i de l'orgull competitiu. El gran problema és que el partit contra l'Elx va ser depressiu. És d'aquells partits que fan mals als ulls per la manera com es va empatar i la falta d'un mínim de coratge des de la banda. El periodistes som els primers que volem escriure o radiar victòries de l'Espanyol. El nostre orgull professional també va quedar tocat quan no es va arribar a la final de la copa i els sempiterns epílegs de lliga també ens entristeixen. Però lluny de fílies i fòbies, el cert és que el partit de dilluns va ser vist per tothom com a deficient. I mira que és complicat que tots els periodistes ens posem d'acord! Però més enllà del que opinin els mitjans el que més ha de preocupar Sergio González són els xiulets de la seva pròpia afició. Ells són els clients, els consumidors directes i van viure una nova decepció. Encara queden nou jornades per rectificar abans de fer el judici final a la conclusió del campionat. Fins llavors, la parròquia blanc-i-blava només exigeix una cosa: orgull i professionalitat fins a l'últim partit amb l'esperança de deixar de mirar amb enveja el que fa un equip com el Rayo Vallecano. Avui al Madrigal, els jugadors tenen una oportunitat d'or per silenciar les crítiques.