Aquesta setmana hi ha hagut un jugador que ha trencat tot tipus d'estadístiques. És Richi Guillén, jugador del Clínicas Rincón –vinculat de l'Unicaja– de la LEB Or. El veterà va tombar l'Oviedo amb 41 punts (9/13 tis de dos, 6/7 triples, 5/5 lliures, 8 rebots) i 51 de valoració! Espectacular. I amb 39 anys. Però té sentit que un equip vinculat basi el seu joc en un veterà a qui dóna 37 minuts de joc quan teòricament la funció d'aquestes entitats és la formació dels joves? Entre els altres set jugadors del planter del Clínicas Rincón van anotar 33 punts, menys que Guillén sol. Això obre el debat sobre si els filials i equips vinculats aposten suficientment pels joves. Fent una ullada a la LEB Or, la categoria per sota de l'ACB, els quatre jugadors més valorats són Ricki Guillen (38 anys), el pivot del Burgos Taylor Coppenrath (34) i el pivot del Palència Urko Otegui (34). Però de clubs com el Burgos, el Palència, el Breogán, el Valladolid... no hi ha res a dir. L'objectiu és pujar de categoria o tenir el millor equip per oferir bon espectacle als seus aficionats? Per això em vull centrar en els vinculats o filials. Al Prat Joventut (LEB Or) i al Barça B (LEB Plata) és on es troba l'essència d'un filial: jugadors molt joves buscant el seu creixement. Estic d'acord amb la presència d'un veterà que ajudi, com és el cas d'Àlex Ros al Prat Joventut i de Nèstor Zamora al Barça B, i com ha passat anteriorment també al vinculat de la Penya amb Comas, Llorens i Lleal i al Barça B amb Alzamora, Laviña i Riu. Malauradament, en les categories de formació, sobretot la júnior, els clubs fitxen jugadors físicament molt desenvolupats per arribar al campionat d'Espanya, però que, en realitat, no tenen cap futur com a jugadors. Cal una reflexió sobre quina funció té un club vinculat i, sobretot, el bàsquet de formació, perquè, ja sigui a LEB Or o a LEB Plata, en realitat, ha de ser un graó més del creixement dels joves.