La gestió d'un col·lectiu és una feina a l'abast de pocs. Trobar l'equilibri i treure el màxim rendiment de cada membre d'un grup resulta altament laboriós i complicat. La figura de l'entrenador s'ha de guanyar la confiança de l'equip i entendre les motivacions de cada jugador. Ha de tenir capacitat d'influència per aconseguir els seus objectius. Més enllà dels coneixements tècnics i tàctics, l'entrenador ha d'aprendre també com gestionar les emocions i com desenvolupar el talent. Mike Krzyzewski és un mestre de l'art d'entrenar. Dilluns va guanyar el seu cinquè títol universitari amb Duke. Un motivador nat, un heroi silenciós, un gran comunicador. Perquè Coach K ha estat capaç de triomfar com a entrenador en totes les lletres de l'abecedari: des de la A fins a la Z. Des de les figures incipients del bàsquet universitari fins a les estrelles consolidades de l'NBA al capdavant de la selecció dels Estats Units (dos ors mundials i dos ors olímpics consecutius). Capaç de domar els egos més grandiloqüents del bàsquet mundial i, al mateix temps, polir amb destresa i mà esquerra aquells jugadors que tot just són a les portes de convertir-se en professionals. El títol de dilluns quedarà com els dels jugadors del primer any, els novells als quals Krzyzewski va fer brillar en el tram final del partit pel títol contra Wisconsin. Quan el seu equip perdia de nou punts en la segona part de la final, Krzyzewski va enviar a la banqueta les seves dues figures (Okafor i Winslow) per donar protagonisme a dos joves promeses de primer any: Grayson Allen i Tyus Jones (16 i 23 punts, respectivament). Decisió valenta i arriscada de qui s'ha guanyat a pols el poder de l'autoritat i la capacitat d'intervenir amb fermesa quan el partit ho requereix. L'any que ve, a Rio de Janeiro, tindrà l'ocasió de fer més gran la seva llegenda amb un tercer or olímpic consecutiu al capdavant d'una nova versió del Dream Team. Mike Krzyzewski, Coach K, és entrenador. Ras i curt.