Una noia i un noi molt trempats, barcelonistes distanciats a través de la seva crítica al mercantilisme i l'alienació futbolístics, em van confessar que tenien simpatia per Cristiano Ronaldo. El portuguès acabava de marcar cinc gols contra el Granada i m'ho van dir quan vaig comentar que devia estar molt estarrufat. I com és? Em van respondre que, en un partit de Portugal contra Israel, Cristiano Ronaldo es va negar a intercanviar la samarreta amb els rivals i que els constava que així mostrava el seu desacord amb les accions de l'estat israelià contra els palestins. El gest, la presa de posició, em va sorprendre. Ella em va dir que ell li havia ensenyat un vídeo que mostra l'actitud del jugador al final d'aquell partit entre Portugal i Israel. Vaig continuar sorpresa davant de la possibilitat que Ronaldo tingués una mínima consciència política (o posem-hi que una sensibilitat humanitària) per manifestar-se en contra de la violència de l'estat d'Israel i els seus efectes en els palestins. Però també em va sorprendre que aquesta suposada posició de Cristiano Ronaldo pogués esborrar la imatge d'aquella supèrbia amb la qual ha afirmat que hi ha gent que l'enveja perquè és guapo i ric (sense que consideri una immoralitat allò que se li paga per jugar a futbol) o la d'aquell irritant exhibicionisme corporal després de marcar un gol. O la mala llet quan perd i fins i tot quan els seus companys marquen un gol i ell no n'ha fet cap. O la seva empatia amb aquella agressivitat verbal i física de l'època de Mourinho com a entrenador del Madrid. I, en fi, tantes altres coses que fan que em resulti antipàtic, malgrat que, evidentment, reconegui que és un gran futbolista.... sense que per això vulgui dir que m'agradi, de la mateixa manera que hi ha grans escriptors, cineastes o artistes que no discutiré que són boníssims però que a mi no m'emocionen. És la subjectivitat, amb la seva arbitrarietat i fins i tot injustícia.

En tot cas, pel que fa al capteniment de Cristiano Ronaldo amb Israel i Palestina, he procurat informar-me'n. I he trobat que, certament, ha tingut detalls amb els nens palestins de la franja de Gaza. Així, l'any 2012, hi va destinar el milió i mig d'euros obtinguts amb la subhasta de la seva Bota d'Or. I abans va fer que, a través de la Fundació del Real Madrid, els donessin els diners aconseguits amb el seu calçat esportiu gastat que, essent de Nike, va ser fabricat amb mà d'obra esclava i possiblement infantil. El cas és que ha estat solidari sense donar ni un cèntim de la seva paga monstruosa. D'altra banda, he vist el vídeo de 13 segons de la seva actitud al final del partit Portugal-Israel: parla amb un jugador israelià, encaixa la mà d'un altre, passa al costat d'un company i va caminant amb la seva altivesa. Es pot interpretar que no va voler intercanviar la samarreta amb els israelians? Ho va dir un filòsof irat i intempestiu: no hi ha fets, sinó interpretacions.