En assen­tar els fona­ments d'un pro­jecte fami­liar sor­gei­xen parau­les com res­pecte, com­prensió, amis­tat, com­pli­ci­tat i uni­tat, però ens obli­dem de la importància de tenir una visió comuna res­pecte al fut­bol. Siguem pràctics. Pri­mera situ­ació. Un mem­bre de la pare­lla ho veu com una cosa primària, pre­gunta per què un senyor amb guants agafa la pilota amb la mà i s'adorm en aquells minuts de temp­teig en què els cen­trals fan un joc horit­zon­tal per estu­diar la dis­po­sició tàctica del rival. Enmig d'aquesta som­nolència, l'altre, malalt des de petit per herència de pare, s'ha posat la samar­reta de les grans oca­si­ons i segueix el par­tit des de terra per rebol­car-se amb aquells errors imper­do­na­bles que al final es paguen. Des de fora, aquesta asi­me­tria pot fer gràcia, però si es viu un període de dis­tan­ci­a­ment emo­ci­o­nal, un veu a l'altre com un ésser sim­ple o pensa allò de no em dóna ni la més mínima satis­facció. Segona situ­ació. Als dos els agrada el fut­bol, però són d'equips rivals, i és clar, amb la tova­llola enrot­llada a la cin­tura em poses, però últi­ma­ment cele­bres els gols amb una eufòria exces­siva i quan pole­mit­zem prens tics superbs per fotre'm, i si, no hauríem de dis­cu­tir, però ja anem al llit donant-nos l'esquena. Des de fora seguei­xen fent molta gràcia, perquè sovint es bara­llen en públic com per enca­rar el futur fut­bolístic del fill, però si la relació passa un moment com­pli­cat, l'anècdota es con­ver­teix en un ele­ment abso­lut. Ter­cera situ­ació. Ens agrada el fut­bol, som del mateix equip, cele­brem les victòries, ens con­so­lem en les der­ro­tes i els dos pen­sem que no és un tema de vida i mort, és molt més que això, és una manera de viure els caps de set­mana amb família. És més, no ens sem­bla mala­ment edu­car al nos­tre fill amb un mani­que­isme fut­bolístic perquè no ens plan­te­gem la lli­ber­tat com un espai salu­da­ble, i si, pot­ser ens sepa­ra­rem i no ens par­la­rem mai més, apa­rei­xe­ran ter­ce­res per­so­nes i ens mira­rem com estranys, o sen­zi­lla­ment repren­drem camins dife­rents sense fer-nos mal, però quan el nos­tre equip aixe­qui una Cham­pi­ons, no podré evi­tar una tènue tris­tesa per no tenir-te al cos­tat.