La lliga de campions va exhibir dimecres barcelonisme a dojo. Més enllà de la gran victòria del Barça a París (de seguida en parlem) fa patxoca veure que quatre grans banquetes de quatre grans clubs europeus estan ocupades per quatre exjugadors blaugrana: Julen Lopetegui al Porto, Pep Guardiola al Bayern, Laurent Blanc al PSG i, és clar, Luis Enrique Martínez al Barcelona. I no només això: quatre entrenadors amb una mateixa manera d'entendre el futbol: ofensiu, orgullós, protagonista... guanyador. Un regal. La cultura futbolística del Barça que ha enamorat el món gairebé durant les darreres tres dècades i que ha fet que un basc, un català, un francès i un espanyol (no és cap acudit) comparteixin una idea meravellosa de gaudir i fer gaudir els jugadors i els aficionats jugant a futbol. No hi ha un cas similar enlloc. Fora bo que el FC Barcelona, com a entitat, ho valorés i es decidís a protegir aquest tresor únic reforçant el que cal per aturar l'actual caiguda lliure. D'entre aquests quatre clubs, amb el permís del Porto, el Barça va ser el gran triomfador de dimecres. L'exhibició de contundència a les àrees que va fer l'equip català el situa a semifinals, amb Luis Suárez com a gran estrella justificant el seu preu de contractació. El fet de comptar a l'equip amb l'uruguaià, al costat de Messi i Neymar, permet a Luis Enrique organitzar el joc tal com ho està fent, ja sense complexos ni vergonyes. Els resultats donen força a l'evolució del mètode tal com ell l'entén i els títols hauran d'avalar la proposta. Potencial descomunal, doncs, a l'àrea rival i també a la pròpia, amb Ter Stegen. El porter alemany –com en la lliga el xilè Bravo– ha de salvar punts perquè la manera de jugar de l'equip l'exposa a les rematades del rival. “Com sempre!” direu alguns. Diferent, afegim, i el canvi de mecanismes no sempre s'assumeix amb naturalitat. Aquest és el nou equip de Luis Enrique, cada cop més consolidat en la idea i convençut en l'escenificació.

En aquest sentit, el de la pròpia seguretat, cal destacar l'evolució individual i col·lectiva en un aspecte que ja destacàvem la setmana passada: l'estratègia. A París l'equip va regalar una joia defensiva: la resposta a una falta lateral i a tot el potencial aeri dels francesos. L'avançament de tota la línia va deixar cinc jugadors del PS G en fora de joc i, també, en evidència. No és casualitat que el moviment aparegués en un partit com aquest, ja que contra l'Atlético de Madrid, un altre especialista en el joc de cap, la defensa blaugrana la va estrenar. És un avís al rival i una amenaça contra la pilota penjada. Un 10 per a Luis Enrique i també per als futbolistes. A París també vam veure el córner llarg contra el sentit comú –o no–, o sigui, la centrada buscant la rematada del jugador més petit. A Eibar va sortir bé i Messi va fer gol; dimecres l'àrbitre va aturar la jugada per falta de Piqué en el bloqueig, tot i que l'argentí havia aconseguit rematar a gol.

Demà visita el Camp Nou el València, quart classificat tot i que, com el Barça, estrena entrenador i idea (sinònim d'irregularitat): per tant, caldrà veure quina versió presenta. La lliga està en joc i el barcelonisme espera que aquest dissabte, com dimecres passat, també sigui blaugrana.