Estra­nyesa és el que vaig sen­tir quan Luis Enri­que abans de l'enfron­ta­ment amb el València va dema­nar als socis suport incon­di­ci­o­nal per si en algun moment del par­tit no aca­ba­ven de sor­tir bé les coses. Només es pot enten­dre en clau de can­sa­ment físic i men­tal de l'equip després de l'incon­gru­ent calen­dari que han gene­rat la FIFA, la UEFA, la fede­ració espa­nyola, la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal i les tele­vi­si­ons interes­sa­des. Pot­ser sí que, per molt bons juga­dors que es tin­guin, obli­gar-los a jugar par­tits plens de tensió cada tres dies, fa que els cal­gui el suport dels seus segui­dors. I cal afe­gir-hi encara la des­com­pen­sació que pro­vo­quen els can­vis d'hàbit de les com­pe­ti­ci­ons inter­na­ci­o­nals entre selec­ci­ons inter­ca­la­des. Can­sa­ment sí, ja que si no par­laríem de fracàs. Un equip que tri­plica el pres­su­post d'un altre no li pot tenir por si s'han fet bé les coses. De vega­des sem­bla que el Barça sigui un club una mica xim­ple, però amb molts diners: com­pra car, ven barat, ho fa sovint quan no és el moment oportú i, a sobre, li colen gols: juga­dors que arri­ben mig lesi­o­nats o bé que no són els ade­quats per cobrir el lloc deter­mi­nat que feia falta. Un exem­ple: quan va fit­xar Mat­hieu, a un preu força ele­vat, el València ho va saber valo­rar amb tran­quil·litat, perquè en tenia a punt un d'equi­va­lent, per no dir millor, i més barat: Ota­mendi. Fa la sen­sació que els que manen, si no ens ho mirem amb malícia, són per­so­nes il·lusi­o­na­des per diri­gir un club de pres­tigi, acre­di­tats pro­fes­si­o­nal­ment en altres camps, però que pel que fa al fut­bol no dei­xen de ser sim­ples afi­ci­o­nats. I en la política de pro­mo­ci­ons, de treure prou par­tit del B, de saber encar­ri­lar bé les sor­ti­des del club, sem­bla que tot just esti­guin a les bece­ro­les.

Tam­poc ajuda tenir un entre­na­dor que s'impres­si­ona massa amb els con­tra­ris. Fa un equip ultra­de­fen­siu per por del València i acon­se­gueix el con­trari, que l'equip es tiri enrere, que perdi la ini­ci­a­tiva i el rival no fa un parell de gols perquè des­a­pro­fita un penal, fa un pal amb el por­ter batut i l'erra molt en oca­si­ons sem­blants a les que va tenir el Barça en el seu pri­mer gol. Després s'adona que l'invent no fun­ci­ona, torna a jugar com sem­pre, posa cadascú al seu lloc i salva el par­tit. Podria haver començat per aquí.