Estranyesa és el que vaig sentir quan Luis Enrique abans de l'enfrontament amb el València va demanar als socis suport incondicional per si en algun moment del partit no acabaven de sortir bé les coses. Només es pot entendre en clau de cansament físic i mental de l'equip després de l'incongruent calendari que han generat la FIFA, la UEFA, la federació espanyola, la Lliga de Futbol Professional i les televisions interessades. Potser sí que, per molt bons jugadors que es tinguin, obligar-los a jugar partits plens de tensió cada tres dies, fa que els calgui el suport dels seus seguidors. I cal afegir-hi encara la descompensació que provoquen els canvis d'hàbit de les competicions internacionals entre seleccions intercalades. Cansament sí, ja que si no parlaríem de fracàs. Un equip que triplica el pressupost d'un altre no li pot tenir por si s'han fet bé les coses. De vegades sembla que el Barça sigui un club una mica ximple, però amb molts diners: compra car, ven barat, ho fa sovint quan no és el moment oportú i, a sobre, li colen gols: jugadors que arriben mig lesionats o bé que no són els adequats per cobrir el lloc determinat que feia falta. Un exemple: quan va fitxar Mathieu, a un preu força elevat, el València ho va saber valorar amb tranquil·litat, perquè en tenia a punt un d'equivalent, per no dir millor, i més barat: Otamendi. Fa la sensació que els que manen, si no ens ho mirem amb malícia, són persones il·lusionades per dirigir un club de prestigi, acreditats professionalment en altres camps, però que pel que fa al futbol no deixen de ser simples aficionats. I en la política de promocions, de treure prou partit del B, de saber encarrilar bé les sortides del club, sembla que tot just estiguin a les beceroles.

Tampoc ajuda tenir un entrenador que s'impressiona massa amb els contraris. Fa un equip ultradefensiu per por del València i aconsegueix el contrari, que l'equip es tiri enrere, que perdi la iniciativa i el rival no fa un parell de gols perquè desaprofita un penal, fa un pal amb el porter batut i l'erra molt en ocasions semblants a les que va tenir el Barça en el seu primer gol. Després s'adona que l'invent no funciona, torna a jugar com sempre, posa cadascú al seu lloc i salva el partit. Podria haver començat per aquí.