Barcelona, Juventus, Bayern i Real Madrid –i tots nosaltres– coneixerem avui els emparellaments de les millors semifinals de la lliga de campions dels últims anys. Que l'equip italià sigui la ventafocs desitjada (diumenge pot ser campió de lliga i és finalista de la seva copa) és una demostració de la magnitud de l'empresa. Champions imperial.

Al Barça no el vol ningú. Com la Juve i com el Bayern, està en disposició de fer el triplet, però a diferència d'ells té Messi, el millor futbolista del món, i a sobre, no té ni lesionats ni sancionats. Noms il·lustres com Pogba (Juve), Bale, Modric, Benzema (Real Madrid), Ribéry, Robben, Javi Martínez, Benatia, Schweisnsteiger i Alaba (Bayern) s'han perdut els quarts de final per estar fora de combat.

L'equip blaugrana ha crescut molt. A còpia de feina i bons resultats, el Barça s'ha situat en l'escenari somiat per tots els barcelonistes a principi de temporada, és a dir, al mes d'abril en disposició de competir per tots els títols. La muntanya russa per la qual ha transitat aquesta temporada el Barcelona de Luis Enrique sembla que ha arribat a una recta que convida, això sí, a estar ben atent perquè en qualsevol moment hi pot haver un ensurt. Qui sap si demà a Cornellà-el Prat, qui sap si en un dels dos partits de Champions, o en tots dos, o mai. Ara, la línia que separa l'alegria de la decepció (que no fracàs) és tan primeta que cal estar extraordinàriament concentrat perquè el projecte d'evolució encara està en fase primerenca i, per tant, és susceptible de tenir qualsevol ensopegada.

Del futbol de l'equip es pot debatre, encara que a alguns (de dins i de fora del club) els produeixi urticària. Es veu que no els agrada la gent que pensa diferent. Del que no es pot discutir és del compromís i l'actitud dels jugadors. Bé per ells i també pel seu entrenador. Podem xerrar de futbol i analitzar les dades, per exemple, de la lliga de campions, en què observem com el Barça i el Bayern gairebé escriuen històries paral·leles pel que fa a la possessió, al joc de combinació, a la recerca del gol… Pep Guardiola ha construït a Munic una versió futbolística alternativa, però propera a la que fa dues dècades i mitja es viu a Barcelona. La pilota no va a la mateixa velocitat (Messi, Xavi, Iniesta, Sergio, Piqué… són inigualables), però s'introdueixen elements com el joc aeri a través de la centrada rematada que difícilment es coneixen al Camp Nou. O la pressió i recuperació com a gran eina ofensiva. Guardiola, però, no té Messi, Neymar i Suárez, i per això els seus jugadors han de rematar molt més per encertar. Sobre el futbol del Real Madrid també en podem discutir força estona, sobre si sense Modric tot s'ha acabat o si Ronaldo ja no és el Ronaldo que va amenaçar Messi d'igualar-lo en Pilotes d'Or. Quin error estratègic! I sobre la Juve, què puc dir! Defensa de cinc… socors! Sort que no ho patim cada setmana! Gran esperit defensiu, gran solidaritat col·lectiva, l'equip menys batut, Buffon buscant rècords d'imbatibilitat… D'acord, d'acord…, però quina mandra! I segur que hi ha gent que n'està encantada. Futbol.

Ara bé, del Barça, pel que fa a actitud, cap debat. Sobre córrer, res a dir. Si el director esportiu del Barcelona, Carles Rexach, avui no visqués al despatx sinó a la gespa, segur que deixaria anar una de les seves frases genials. Fa temps va dir que córrer era de covards, com a imatge gràfica del que representava la seva manera d'entendre aquest esport, d'amor per la pilota de futbol més que per les medicinals, i de la gespa humida, talladeta a la mida i lluent sota el sol de Barcelona que la pista d'atletisme i el rigor físic. És veritat que el futbol ha canviat molt, tot i que, en essència, la seva idea és absolutament vigent. Avui el Barça de Luis Enrique representa una altra cosa, tot i que manté els tics de tot allò que ha estat vigent en els últims temps. I sobre aquesta qüestió, que serveixin els 1.129.364 metres que els futbolistes han recorregut durant els deu partits de Champions com a homenatge al seu esforç. Segur que Charly es deu haver desmaiat! Només una dada per situar els semifinalistes: el Barça ha corregut gairebé 4 quilòmetres més que la Juve i 36 més que el Real Madrid! Això sí, dos menys que el Bayern. Només dos menys en deu partits, la demostració més evident que en l'aspecte futbolístic els alemanys s'estan acostant al Barça mentre que en el físic són els catalans els que estan agafant el Bayern. Coses de l'evolució.