Els dos últims minuts de quart
“El partit s'ha escapat al final del segon quart. Teníem set punts i la sensació de partit controlat, però hem fet tres errors seguits i hem anat a la mitja part només un punt amunt. Al final del tercer quart, tres pèrdues seguides. I al final del partit no hem sabut anotar. Hem perdut per això, no per decisions arbitrals.”
No, l'anàlisi de Xavi Pascual no és d'aquest dijous a Atenes després de perdre 71-68 contra l'Olympiacòs i quedar eliminats de l'Eurolliga. Podria ser-ho, però no ho és. La sentència la va fer després de la final de copa contra el Madrid, el primer títol de la temporada que s'escapava. Però valdria també per posar subjecte, verb i predicat a la derrota contra el conjunt grec. Superats dos dels tres pics competitius de la temporada, el comptador del Barça continua a zero i tant a Las Palmas com a Atenes l'actuació de l'equip en els dos últims minuts de cada quart en partits decisius ha estat excessivament desastrosa i definitiva.
Els partits es guanyen en els primers 38 minuts i en els últims dos o bé es perden o bé es consolida la victòria. Des d'aquí treballen entrenador, cos tècnic i jugadors, i és justament aquí on el Barça ha fet figa aquesta temporada. En la copa, comptant quarts (València), semifinals (Unicaja) i final (Madrid), el conjunt blaugrana només va ser capaç de guanyar el parcial dels dos últims minuts en tres dels dotze quarts disputats. Poc, molt poc per a un equip que vol aixecar títols. En la final referida (71-77 per al Madrid), va vèncer els dos últims minuts del primer quart (+7), però la resta va ser demolidorament negativa: -3, -5 i -5.
Al Pireu, en el tercer (73-71) i en el quart partit (71-68), l'equip va perdre aquests vuit minuts en tots dos casos: -4 dimarts i -2 dijous. En l'enfrontament que situava l'1-2, venint com es venia del triomf vermell al Palau, el Barça va fallar en els dos primers quarts: del 15-18 al 26-23 en els dos últims minuts del primer quart i del 37-36 al 44-36 en el segon. És a dir, rival (encara més) enfortit mentalment i tot allò bo que s'havia fet, vàter avall. I a jugar a remolc, a xocar contra roques en moviment (que és el que són els cossos dels jugadors de l'Olympiacòs). Dijous, molt ben jugats i controlats els dos primers quarts (+1 i +4 i 29-37 al descans), l'objectiu que s'estava guanyant magistralment es va perdre en els finals del tercer (-3) i l'últim quart (-2) –aquí, 10-3 en contra en l'últim 1:14–. Pilotes perdudes que són punts encaixats en contracop, tirs lliures fallats i tirs oberts fallats. La tomba perfecta per embolcallar una final.
Pascual va utilitzar Satoranski, Oleson, Navarro, Abrines, Doellman, Pleiss i Tomic en els últims dos minuts del partit de dijous. El fet, però, és que en les situacions comentades han tingut minuts la totalitat de la plantilla llevat de Nachbar. És, la reiterada mala execució dels finals de quart en partits sense retorn, la prova d'un dèficit de mentalitat? És el cansament, i per tant atribuïble a una manca de capacitat física ? Una mica d'aquí? Una mica d'allà?