Els dos últims minuts de quart

“El par­tit s'ha esca­pat al final del segon quart. Teníem set punts i la sen­sació de par­tit con­tro­lat, però hem fet tres errors seguits i hem anat a la mitja part només un punt amunt. Al final del ter­cer quart, tres pèrdues segui­des. I al final del par­tit no hem sabut ano­tar. Hem per­dut per això, no per deci­si­ons arbi­trals.”

No, l'anàlisi de Xavi Pas­cual no és d'aquest dijous a Ate­nes després de per­dre 71-68 con­tra l'Olym­piacòs i que­dar eli­mi­nats de l'Euro­lliga. Podria ser-ho, però no ho és. La sentència la va fer després de la final de copa con­tra el Madrid, el pri­mer títol de la tem­po­rada que s'esca­pava. Però val­dria també per posar sub­jecte, verb i pre­di­cat a la der­rota con­tra el con­junt grec. Superats dos dels tres pics com­pe­ti­tius de la tem­po­rada, el comp­ta­dor del Barça con­ti­nua a zero i tant a Las Pal­mas com a Ate­nes l'actu­ació de l'equip en els dos últims minuts de cada quart en par­tits deci­sius ha estat exces­si­va­ment des­as­trosa i defi­ni­tiva.

Els par­tits es gua­nyen en els pri­mers 38 minuts i en els últims dos o bé es per­den o bé es con­so­lida la victòria. Des d'aquí tre­ba­llen entre­na­dor, cos tècnic i juga­dors, i és jus­ta­ment aquí on el Barça ha fet figa aquesta tem­po­rada. En la copa, comp­tant quarts (València), semi­fi­nals (Uni­caja) i final (Madrid), el con­junt blau­grana només va ser capaç de gua­nyar el par­cial dels dos últims minuts en tres dels dotze quarts dis­pu­tats. Poc, molt poc per a un equip que vol aixe­car títols. En la final refe­rida (71-77 per al Madrid), va vèncer els dos últims minuts del pri­mer quart (+7), però la resta va ser demo­li­do­ra­ment nega­tiva: -3, -5 i -5.

Al Pireu, en el ter­cer (73-71) i en el quart par­tit (71-68), l'equip va per­dre aquests vuit minuts en tots dos casos: -4 dimarts i -2 dijous. En l'enfron­ta­ment que situ­ava l'1-2, venint com es venia del tri­omf ver­mell al Palau, el Barça va fallar en els dos pri­mers quarts: del 15-18 al 26-23 en els dos últims minuts del pri­mer quart i del 37-36 al 44-36 en el segon. És a dir, rival (encara més) enfor­tit men­tal­ment i tot allò bo que s'havia fet, vàter avall. I a jugar a remolc, a xocar con­tra roques en movi­ment (que és el que són els cos­sos dels juga­dors de l'Olym­piacòs). Dijous, molt ben jugats i con­tro­lats els dos pri­mers quarts (+1 i +4 i 29-37 al des­cans), l'objec­tiu que s'estava gua­nyant magis­tral­ment es va per­dre en els finals del ter­cer (-3) i l'últim quart (-2) –aquí, 10-3 en con­tra en l'últim 1:14–. Pilo­tes per­du­des que són punts encai­xats en con­tra­cop, tirs lliu­res fallats i tirs oberts fallats. La tomba per­fecta per embol­ca­llar una final.

Pas­cual va uti­lit­zar Sato­ranski, Ole­son, Navarro, Abri­nes, Doell­man, Pleiss i Tomic en els últims dos minuts del par­tit de dijous. El fet, però, és que en les situ­a­ci­ons comen­ta­des han tin­gut minuts la tota­li­tat de la plan­ti­lla lle­vat de Nach­bar. És, la rei­te­rada mala exe­cució dels finals de quart en par­tits sense retorn, la prova d'un dèficit de men­ta­li­tat? És el can­sa­ment, i per tant atribuïble a una manca de capa­ci­tat física ? Una mica d'aquí? Una mica d'allà?