Xavi Hernández va jugar dissabte al Power8 el seu partit de lliga número 500 amb el Barça. Només la xifra ja ompliria una carrera de significat. Han estat molt pocs els jugadors que han disputat un nombre tan elevat de partits, uns quants escollits, i cap altre amb la samarreta blaugrana.

En aquest cas, però, el protagonista transcendeix la xifra. No són només 500 partits. Són 500 partits de Xavi. Són 500 partits de Xavi amb el Barça. El nivell del jugador deixa la xifra en una pura anècdota.

Aquesta és una més de les fites que fan que aquest migcampista s'hagi erigit en un símbol del barcelonisme, primer, però també del futbol mundial. La seva figura va més enllà del Barça per la seva visió del futbol, perquè ha estat ell l'organitzador a la gespa d'un equip amb un sistema de joc que ha passat a la història, pels èxits aconseguits amb el club i perquè la columna vertebral blaugrana, amb Xavi com a director, va portal la selecció espanyola a uns èxits que no hauria pogut assolir de cap altra manera.

És per tot això més que no pas per una qüestió de xifres, i sobretot per com ha sabut sempre assumir el paper que li pertocava o se li demanava, que Xavi Hernández s'ha guanyat el dret a decidir quan i de quina manera marxarà d'aquest club sense que el seu adéu el rebaixi ni un pèl del lloc prominent que té reservat en la història blaugrana.