Gal·lípoli, un segle més tard
és un perfecte exemple
de la futilitat de les guerres
Fa exactament un segle, tenia lloc un dels episodis més tràgics de la Primera Guerra Mundial: la batalla de Gal·lípoli. El Regne Unit i França van voler obrir un nou front que debilités l'imperi otomà, i van desembarcar a la península de Gal·lípoli en un esforç inútil que van haver d'abandonar mesos més tard, després de deixar centenars de milers de cadàvers dels dos bàndols com a testimonis silents de la bogeria bèl·lica recurrent del gènere humà.
Aquesta setmana, Ben Foden, jugador dels Northampton Saints, club de rugbi anglès —vells amics dels catalans de la USAP en les competicions europees— va viatjar fins a Turquia per conèixer en primera persona el lloc on va perdre la vida un dels mites del rugbi anglès, Blair Swannell, que va vestir la samarreta dels Saints en 116 ocasions entre el 1896 i el 1904. Swannell és un perfecte exemple de la futilitat de les guerres. Va ser un personatge que bé mereix una pel·lícula de Hollywood. Va néixer a Anglaterra, als 16 anys ja feia viatges a Austràlia en un vaixell mercant. Va participar en la segona guerra dels bòers a Sud-àfrica, va lluitar amb els rebels revolucionaris a l'Uruguai i a la Patagònia... i va brillar com a rugbier amb els Saints i amb la selecció britànica. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el va sorprendre un altre cop a Austràlia, i no va dubtar ni un segon a enllistar-se a l'exèrcit australià. Va preparar a Egipte les tropes per a la invasió de Gal·lípoli. Va morir d'un tret al cap quinze minuts després de desembarcar a les platges otomanes. Ben Foden va dipositar una ofrena a la seva tomba en nom dels Saints, i va tornar a Anglaterra sense entendre el sentit d'aquests conflictes el combustible dels quals són vides humanes que es perden per sempre.