Es parla molt de les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona i dels precandidats i possibles precandidats. De vegades es parla per omplir pàgines, perquè els periodistes no tenen continguts millors o continguts d'interès (partit Barça, declaracions entrenador o jugadors, etc.) i en altres moments se'n parla perquè un precandidat ha dit alguna cosa o ha fet arribar alguna informació a alguns periodistes (normalment els més afins). Però realment no tindrem contingut interessant fins que s'hagin convocat formalment i m'atreviria a dir fins que tinguem candidats i no precandidats.

Presentar-se a les eleccions del Futbol Club Barcelona és més que un pas important, és una aposta de present i de futur. Això comporta que els precandidats i els seus equips (els que veritablement els tenen) han de treballar molt i estar constantment pensant què diuen i com per cridar l'atenció cap a ells i el seu programa (els que tenen programa, és clar). És una feina que comença en el moment que se sap que hi haurà convocatòria, perquè s'acaba un mandat o perquè el president avança que hi haurà eleccions anticipades pel motiu que sigui (cas actual). La feina prèvia feta fins a aquell moment és de contactes i imatge per preparar el moment decisiu i tenir el màxim de suport possible i el famós aval. En aquesta fase es fan els dinars i sopars amb periodistes, empresaris, exjugadors, etc. Com he dit, presentar-se és una decisió molt important perquè afecta i altera considerablement tots els àmbits del precandidat (personal, salut, professional, etc.). Per tant no és una decisió que es pugui prendre a la lleugera. Però, i això és important a l'hora d'entendre els precandidats i/o programes, no tothom té la mateixa estratègia ni objectiu. Sí, tots volen guanyar, evidentment, però no tothom està capacitat o té les eines o circumstàncies adequades o exigibles per fer-ho. Per desgràcia, no tothom pot ser president del Barça; es necessita molt més que el fet de ser soci. Es necessiten contactes empresarials perquè vagin amb el teu grup i aportin diners a la precampanya o campanya i després per avalar. No ens oblidem dels contactes en els mitjans de comunicació per tal que et tractin bé o, com a mínim, perquè no et tractin malament i et tinguin en compte (els precandidats destinen molt de temps a això). També es necessita un bon equip en què hi hagi membres de màrqueting, comunicació, relacions públiques i, ara més que mai, de màrqueting en línia (blogs, xarxes, SEO, SEM, etc.). Tenir millor o pitjor equip de campanya dependrà de la credibilitat i capacitat per captar adeptes i col·laboradors i, essencialment, dels diners que estiguin disposats els precandidats i els que els acompanyen a invertir en el projecte. Per tant, segons el que he esmentat, i ho sé perfectament, es definirà una estratègia o una altra. No tots tenen els diners o els suports necessaris i, per tant, la seva estratègia serà diferent de la d'aquells que sí que tinguin aquesta part més o menys controlada.

Aquest és el primer d'una sèrie d'articles en què parlaré del funcionament de les eleccions al Barça, estratègies de campanya i els seus protagonistes visibles i invisibles. És apassionant i sorprenent a la vegada, ja ho veureu.