Drets, Catalunya i Barça
L'octubre de l'any passat va néixer Drets, un col·lectiu d'advocats cansat d'observar l'agressió sistemàtica a la nació catalana des de molts mitjans de comunicació, xarxes socials i diverses tribunes sense cap resposta judicial. La seva aparició ha servit per engegar actuacions legals en defensa de la llibertat, la justícia i la dignitat, per exemple, a partir de la comparació que el diari ABC va fer del dret a decidir amb el nazisme, contra La Razón per haver publicat els DNI dels jutges sobiranistes o del rosari de tuits ofensius contra els catalans en casos diversos, el darrer dels quals, el trist assassinat d'un professor a l'IES Joan Fuster.
Per fer un resum ràpid de la dimensió de la causa, el col·lectiu es va reunir el dia 16 d'abril amb el conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs; abans-d'ahir amb el mateix Artur Mas i ahir justament amb el cap de l'oposició, Oriol Junqueras. Entre altres cites, a principis de juny està prevista la visita al Parlament Europeu. Molta feina per fer. La causa s'ho val.
I el Barça? També, però... renoi, quina resposta! Quina llàstima!
Drets es va posar en contacte amb el vicepresident Jordi Cardoner el 12 de març per oferir la seva col·laboració al club. La seu de la final de la copa encara no estava definida i hi havia preocupació per l'habitual tractament que reben els socis del Barça cada vegada que viatgen a una final acompanyats, per exemple, d'una bandera estelada. Cardoner va agrair el gest “de les bases”, ja que: “Les elits tenim molta feina.” Sense comentaris. Es va arribar a un acord per fer l'oferiment al Barça a través del correu electrònic del vicepresident. Ell mateix els va facilitar l'adreça i l'endemà, 13 de març, Drets li va enviar un correu electrònic amb la intenció de: “Desplegar tots els mitjans necessaris per tal de vetllar per la seguretat dels nostres conciutadans i que es respectin els seus drets de llibertat d'expressió i d'opinió, exercits sempre en un marc pacífic i democràtic, i denunciar les actuacions arbitràries.”
Dotze dies després Drets va reclamar al vicepresident una resposta. Aquell mateix dia, el Camp Nou va ser designat seu de la finalíssima del 30 de maig i, per tant, devia pensar Cardoner, “assumpte tancat, paper a la paperera”. Cap resposta, ni tan sols per dir adéu i gràcies. Avui, 1 de maig, 51 dies després, res de res.
Segur que el full de ruta que ha de portar Josep Maria Bartomeu a la presidència del Barça no diu res de tot això i, per tant, Jordi Cardoner ha d'estar centrat en els seus objectius de continuar al poder. Segur que té una feinada de por i que no arriba a tot arreu. Segur, també, que dorm poc i els papers se li acumulen a la taula. Segur que res té a veure amb moviments electoralistes, amb dobles discursos per als socis d'aquí i per als d'allà i, és clar, segur que un dia d'aquests el vicepresident Cardoner trobarà el foradet, en nom del Barça, per posar-se al costat del país i abraçar una iniciativa que té a veure (i molt!) amb bona part dels socis del Barcelona.
Prou catalanofòbia. Tenim pressa.