Ho sap prou bé tothom, que el FC Barcelona i el FC Bayern de Munic es trobaran dimecres? Els més joves potser ignoren que les dues aficions es tenen una certa complicitat i simpatia; però els més grans, que la qüestió ve de lluny i que ni està circumscrita al fet que als bavaresos els dirigeixi l'exentrenador català del Barça, ni és tan simple com pensar que els muniquesos tenen tanta tírria al Madrid com els barcelonins, ni tan fàcil com creure que la ciutat degui tenir en la seva història algun fet que la uneixi favorablement a la nostra, perquè, si més no des del Pacte de Munic de 1938, el seu nom està associat a la iniquitat d'haver-nos deixat, d'ençà de la batalla de l'Ebre, desemparats d'Europa. És ben probable que fos aquest desemparament allò que convertís el club muniquès en el receptor de la frustració blaugrana: impedits de treure pit a Europa, els enfrontaments del Bayern de Munic contra el Real Madrid haurien estat vistos pels catalans com una manera de rescabalar l'ostracisme a què els condemnava l'afavorit guanyador de la Guerra Civil espanyola. Des que l'any 1955 es va instaurar la copa d'Europa, l'intent d'establir vincles entre les nacions que 10 anys enrere estaven a mata-degolla, va ser centrifugat per l'autarquia espanyola i projectat, amb el Real Madrid com a punta de llança, com la manera de demostrar la supremacia de la marca Espanya (raça, en el llenguatge d'aleshores). Enfrontant-se des de 1976 als representants de l'únic estat declaradament hereu dels autoritarismes devoradors d'Europa, el Bayern de Munic hauria servit, si més no als comercials que se'ns n'anaven a vendre a les fires d'Alemanya, per separar-se, amb un somriure còmplice, d'aquella marca. En fi, que dimecres vinent, quan vingui el Bayern al Camp Nou, els hauríem de demostrar a aquests bavaresos que només amb un dels nostres no en fan pas prou per saber com batre la misèria centrípeta que els ronda.