Com ja sabreu, el Walhalla és la residència dels déus wagnerians. Wagner era un geni capaç de vestir una historieta de vora el foc amb uns déus carregats de contradiccions, herois mig beneits i altres personatges estrafolaris, amb la seva música meravellosa per crear una obra mestra. La seva Tetralogia és incomparable. Doncs bé, el Walhalla del futbol té les portes obertes i a dins s'hi guarda la glòria eterna. Ens hi espera.

Curiosament, el gran mecenes de Wagner era Lluís II de Baviera, el país del Bayern de Munic, el nostre oponent en la Champions. Serà un contrincant molt dur que, a més, està dirigit per qui ens coneix tan bé com si ens hagués parit; o més ben dit: ens ha parit. Ell va ser l'arquitecte del millor equip de la història (Barça 2008-2011).

En les actuals circumstàncies, si el Bayern l'entrenés qualsevol altre que no fos Guardiola, majoritàriament se'l menystindria. I subestimar el contrincant és un pas en fals que pot conduir fàcilment cap al fracàs. Però la presència d'en Pep altera l'anàlisi i el context emocional d'aquest duel. Crec, modestament, que ell és conscient que aquesta vegada té les de perdre, però farà els possibles per revertir la situació. De fet, ell ja ha començat a jugar l'eliminatòria. El factor Pep l'hem de positivar a favor nostre i ens ha de servir per mantenir la tensió màxima i la motivació en grau superlatiu. Em consta –i em tranquil·litza– que els nostres jugadors, això, ho tenen claríssim.

Per cert, sobren i molesten algunes al·lusions –sentides i llegides– alliçonant-nos sobre com hem de rebre Guardiola. Ell és l'entrenador rival i això és la Champions i no el Gamper (és a dir, no calen excessos), però qui qüestiona la nostra capacitat de ser sincerament agraïts amb un dels nostres –i tan especial– com
és ell, està ofuscat o no sap qui som. Així de
simple.