El repòquer de Messi no és pels gols que fa, els que dóna, el joc de distribució o l'excel·lent execució del penal a l'estil Panenka, sinó haver permès a Neymar xutar el penal i renunciar a la possibilitat de fer un gol més contra el Còrdova en la seva lluita amb Cristiano pel trofeu de màxim golejador.

Des dels sectors radicals dels camps del Madrid i de l'Espanyol, en ambients d'aficionats víctimes de la teleporqueria l'insulten i el menystenen qualificant-lo de subnormal i altres motius que clamen al cel. Fins i tot els irrita la seva fidelitat al seu país argentí i que no es fes espanyol a canvi de diners i promeses que li donarien la lluna. Després apareix l'Espanya del frau; si no ets un crac hom viu a la pròpia pell que tot és mentida. Només cal recordar el recent cas Munir, o, si es vol, el dels ingenus catalans que creien que Espanya tindria sentit i respecte democràtic i els permetria votar per decidir el seu futur.

Messi és un home normal, ha estat un nano del planter, de la Masia, i n'ha mamat els valors. Per això no fa ganyotes si no marca un gol i no fa de criatura consentida si la gent coreja el seu nom, ni teatre quan el rival li fa falta. Com ha de ser. La cursa pel Pitxitxi és un repte amb ell mateix. Al darrere hi ha d'haver joc, espectacle i esportivitat; si no, res. Com ha de ser. Deixem que el pobre ric faci de nadó i xucli el xumet de la xarxa.

Explicant el 0-8 a Còrdova, l'amic Frederic Porta deia que no valien excuses com fa 43 anys. Podran passar anys i panys, però mentre Plaza va manar el Barça mai va guanyar la lliga perquè hi havia un corrupte
que ho impedia. Els delictes greus en la història mai no prescriuen i el Barça va ser robat una i manta vegades per l'staff de Madrid i a benefici del Real Madrid del feixista Bernabéu. També va fer trampes en les primeres edicions de la copa d'Europa, com han reconegut la mateixa gent del diari L'Équipe.