El Camp Nou va acomiadar Pep Guardiola a contracor. I des de llavors que l'espera. Han passat tres anys, que en algun moment han semblat trenta. Va tornar com a espectador fa unes setmanes i demà ho farà com a rival impensable del Barça per arribar a la final de la Champions. És igual; Guardiola serà ara el que sigui, però significa el que significa per al barcelonisme. I això no caduca. A uns els van quedar gravats els títols, més que cap altre entrenador; a d'altres, aquell futbol, excels i dominant com mai; i als més romàntics, aquelles alineacions noranta per cent gestades a la Masia; però el que tots valoren i ningú oblida és l'orgull de club, l'autoestima col·lectiva, la mentalitat guanyadora que Guardiola va ser capaç de generar per als culers. Ell no va crear la marca Barça, però ningú la va posar tan amunt com ell i ningú la va estendre tant com ell, senzillament perquè ningú com ell ha sabut esprémer tan bé el potencial futbolístic del Barça. Ningú n'ha sabut treure tant partit. Per això uns pocs el temen o l'envegen i la immensa majoria de barcelonistes l'admiren, el respecten i l'aprecien. És espontani. No calen homenatges. I menys demà, perquè Guardiola no ve per plaer, ve per feina i amb els cinturons ben cordats per intentar portar el seu Bayern a dalt de tot, passant per la final de Berlín. Va culminar un cicle a Barcelona i ara prova de fer-ho a Munic, de la mateixa manera que el Barça n'ha encetat un amb Luis Enrique a la banqueta. Seria estúpid negar la càrrega suplementària del duel, però les comparacions les carrega el diable. El Bayern és un fet i el Barça un projecte molt ben encarrilat. I tot i així, el resultat és força incert. Segurament això sigui el millor que es pot dir de l'equip de Luis Enrique. Ell ha fet que el barcelonisme es torni a cordar els cinturons; ha construït un grup de nou unit, de nou ambiciós, de nou solidari, de nou inconformista; i li ha donat armes per competir per tot i contra tots. Tito no va tenir temps de fer-ho; Martino no en va ser capaç. Falta saber si el moment d'aquest Barça ja ha arribat o encara no. Mentrestant, ben tornat Pep, encara que només sigui de pas.