Estem a hores del que per als culers és el partit de la temporada i probablement un dels que passarà a formar part de la història del Barça: la visita al Camp Nou del Bayern de Munic de Pep Guardiola. Des del meu punt de vista, no només el millor entrenador de la història del Barça, sinó una evident icona del barcelonisme. Per això seria absolutament dogmàtic rebutjar que per a molts culers, i per al mateix Guardiola, serà un partit molt especial. Fins aquí la meva adhesió al núvol que envolta el Barça-Bayern d'avui com a conseqüència de la visita del de Santpedor amb una sèrie d'elements extraesportius que han emergit amb força considerable, per mi incomprensiblement, tot i que els entenc per la potència de determinats sentimentalismes.

D'entrada no comparteixo la necessitat de fer homenatges a cap exentrenador justament en un partit en què el Barça es juga ser en la final de la Champions, més enllà de demostrar educació i estima cap a la figura de Pep Guardiola per part de l'afició que ho vulgui fer. Perquè tan sobirana és la que enyora la seva omnipresència a la banqueta del Barça i creu que va ser expulsat per una directiva perversa, com aquella que pensa que el tècnic va abandonar el club i va deixar a l'estacada l'equip simplement per raons d'interès personal encara que perfectament legítimes des del punt de vista professional.

I finalment, arribem a l'únic punt que m'interessa: l'esportiu. Cada entrenador i cada equip intentant aconseguir l'únic objectiu vàlid: el pas a la final de Berlín. És en aquest punt que discrepo dels sectors que sobrevaloren el Bayern per la presència de Guardiola a la banqueta. El Bayern té baixes importants com Robben i Ribéry, i dubtes com Lewandowski i, malgrat tot ningú dubta que és un gran equip, amb molt potencial i un gran entrenador. Però d'aquí a pensar que la tàctica del tècnic català per si sola supleix les baixes que tenen els bavaresos és igual d'absurd que creure que les baixes del Barça de Tito Vilanova, començant per Messi, no van tenir res a veure en la desfeta del 7-0. El Barça arriba a aquesta semifinal en el seu millor moment, un estat de forma de la plantilla pletòric i amb el millor Messi liderant un trident devastador. Res a veure amb fa dues temporades. I amb un entrenador, Luis Enrique, que sap perfectament el que es fa i que ha demostrat que està a l'altura, malgrat que encara no hagi guanyat els títols que acumula Guardiola. El respecte i l'admiració pel tècnic del Bayern no haurien de generar en determinats culers complexos d'inferioritat absurds, igual que el fet que el Bayern no hagi pogut revalidar encara el triplet després de fer-se'n càrrec Guardiola no desmereix ni un gram la grandesa del català per molt que calgui treure's el barret també davant Jupp Heynckes.

Els grans tècnics com Guardiola i Luis Enrique són els que generen variants en l'equip que dirigeixen en funció del rival i de les condicions de la seva plantilla. I després l'encerten... o no. Com li va passar al Bayern de Pep l'any passat en el 0-5 que li va clavar el Madrid. El resultat de la tàctica que empri cadascú avui no està escrit. Però el que sí que veurem segur és un partit molt especial però sobretot una gran nit de futbol.