Busca'ls, segueix-los, fitxa'ls, prepara'ls. I quan estiguin a punt, guanya. Guanya i perpetua un domini sense fronteres, que amb els millors joves del continent el futur serà teu. Sí? No tan de pressa. Tornem-hi: busca'ls, segueix-los, fitxa'ls, prepara'ls i... quan estiguin a punt prostra't als seus peus i resa perquè no sentin la dèria de provar sort en l'NBA.

D'aquí a una setmana, els quatre millors equips d'Europa jugaran la final a quatre de Madrid i entre aquests quatre no hi haurà el Barça. Per poc o per molt, això va a gust del lector, però el cas és que no hi serà. Era entre els vuit millors i no va passar el tall. No va passar-lo jugant els quarts de final amb quatre jugadors menors de 25 anys en la rotació. Quatre, més que cap altre dels vuit equips. Quatre jugadors (Satoranski, Abrines, Hezonja i Thomas) que van jugar el 32% dels minuts totals de l'equip en el play-off. Qui més es va acostar a aquestes xifres va ser el Fenerbahçe, amb tres joves (Sipahi, Bogdanovic i Mahmutoglu) disputant-ne el 24%. A l'Anadolu Efes, entre Saric i Osman van jugar el 25% dels minuts. A l'altre costat de la variable, el Madrid i el CSKA –si és que això encara té sentit, els dos màxims favorits per alçar el títol?–, tots dos sense cap jugador menor de 25 anys en la rotació. I amb la mitjana d'edat més alta dels vuit equips del play-off –30,5 els espanyols i 28,7 els russos– i amb els jugadors més joves amb el 28è aniversari pendent abans que acabi l'any.

Ser molt competitiu però no guanyar (copa i Eurolliga), és avui dia un bon negoci? Els joves amb prou qualitat i físic (o les dues coses) per ser importants al Barça i fer-lo un equip guanyador, existeixen? El jove amb alçada, pes i maneres necessita temps, entrenaments i minuts per assolir la continuïtat en el joc que exigeixen les expectatives blaugrana. Necessita preparació i formació, ingredients que un cop han fet el fet deixen el jugador a punt. A punt per, d'acord amb la gravitació actual del bàsquet, deixar el club que ha gastat esforços, diners i coneixements –i que no ha guanyat–. Deixar-lo per anar a l'NBA. Amb sort i amb totes les constel·lacions apilades correctament, el Barça podrà gaudir-los una temporada o dues, no més. I amb comptagotes i mai a ple rendiment. Un veritable atzucac, aquest. Repetim-ho: és un bon negoci per al Barça invertir en el millor talent jove del continent?

Mentre el sol surti i es pongui per l'NBA, cada dia hi ha més raons que empenyen a pensar que és hora de forçar un canvi en la direcció que governa l'equació del Barça i la lliga nord-americana. Motius que insten a creure que potser és l'hora d'oblidar-se de la mainada i deixar que d'altres gastin esforços, coneixements i quartos a formar-los. Que facin, i a esperar que el vailet malvisqui a la terra promesa per abordar-lo després. Ja amb 25, 26, 27 o 28 anys, en la maduresa incipient, amb el cap endreçat i els peus en el present. Jugadors al punt i útils per planificar cicles de quatre o cinc temporades amb un nucli d'homes que assegurin la continuïtat indispensable que demana un equip que es vol campió.