Desafiar el talent sempre té el risc que se't giri en contra. Ho va fer Cristiano Ronaldo amb el crit gutural el dia de l'entrega de la Pilota d'Or. Aquell dia va ferir i despertar la bèstia. Perquè al talent innat de Messi s'hi va afegir un plus de la motivació. Des de llavors, l'argentí s'ha dedicat a fer que la “u” del crit del portuguès es convertís en “o” d'admiració per la seva capacitat de fer gols i assistències fora de catàleg. Diumenge passat, hi va haver un altre desafiament per a una icona de l'esport mundial. I aquesta vegada de forma molt més explícita. Feia 7 anys que els Estats Units no guanyaven un relleu 4x100 contra Jamaica en un gran esdeveniment internacional. Ho van aconseguir en el mundial de relleus de les Bahames. I Ryan Bailey va tenir la gosadia de celebrar-ho imitant el símbol del llampec d'Usain Bolt i el va acompanyar, a més, d'un desafortunat gest que simulava un coll degollat. Tot això a pocs metres del mateix Bolt, que es mirava de reüll el desafiament de Bailey. El velocista nord-americà va anar més enllà i va dir que la victòria de diumenge només era la primera de les que havien d'arribar i que estàvem davant “el final de l'era Bolt”. Bolt va perdre. Això és irrefutable, però també és veritat que va fer l'últim relleu del 4x100 a 41,47 km/h, el més ràpid de la història. Companys seus com Warren Weir van carregar fort contra Bailey a través de les xarxes, qualificant-lo de ser “un ningú”. Bolt es va limitar a dir que parlarà en el mundial d'aquest estiu a Pequín. Serà llavors quan es tornaran a trobar cara a cara. Si el jamaicà necessitava un extra per recuperar la seva millor versió, ja el té. Com Messi. Sempre és millor gaudir del talent que desafiar-lo. Per allò de l'efecte bumerang. Sempre torna, en gran mesura per l'habilitat i la tècnica del llançador. I, de vegades, torna amb més força i determinació. I és que el talent és la intel·ligència en acció i sempre acaba mostrant-se.