El barcelonisme creia que al Madrid es vivia en una obsessió permanent quan es parlava de la desena copa d'Europa, i ves per on que aquí el que es porta és el triplet, objectiu que un cop assolit per part del Barça que en aquell temps entrenava Pep Guardiola ha fet la sensació que està a l'abast de tothom. I no és així, perquè, si ja és difícil aconseguir un títol, què es pot dir d'aconseguir-ne tres, o sis, gesta que els blaugrana van assolir en un any descomunal com aquell 2009.

És ben cert que avui el Barça està més a prop d'un nou triplet, que podria fer valer quasi com a segell d'entitat davant de tots els que han provat els darrer anys d'aconseguir-lo i no han pogut. Perquè realment estigui a tocar, però, aquesta nit toca rematar la bona feina
feta en el partit d'anada contra un Bayern que segueix ferit i un Guardiola que, si es tornés a empassar una semifinal com la de l'any passat, potser seria massa per a ell, que no està acostumat a rebre aquestes repassades i encara menys amb tan poc de temps de diferència.

El Bayern arriba sense haver vist porteria en els darrers tres partits i llepant en el marcador, malgrat que tenen el títol de lliga ja lligat, però amb un 3-0 al Camp Nou que els bavaresos segur que creuen desproporcionat pels mèrits fets en l'anada. Però una cosa són les sensacions i una altra és la realitat, que és que el Barça s'ha convertit en un conjunt extremadament contundent, si el jugador que marca la diferència està inspirat, i fa unes setmanes Messi estava amb un punt més de ganes i no sembla que a Munic hagi de rebaixar l'exigència.

En joc, tant per al Barça com per a Messi, hi ha aquest triplet que el catapultaria novament al cim del reconeixement mundial i a la seva cinquena Pilota d'Or, necessària en aquest moment de la pel·lícula per abaixar definitivament el volum d'aquest redundant debat sobre si Messi o Cristiano.

I a l'altre costat hi ha un Guardiola, que, si bé no podrà aconseguir aquest triplet, després d'haver quedat eliminat de la copa d'Alemanya, suposo que no li deu venir gaire de gust que un altre assoleixi la fita que ell va signar el curs 2008/09. Sí, una cosa és el Pep Guardiola que agafa un avió per veure el Barça i celebrar els gols de Messi des del seu seient del Camp Nou, i una altra el Pep Guardiola entrenador, vanitós com tots, que no deu voler de cap de les maneres que algú altre li prengui el reconeixement que encara avui dia el situa com a arquitecte del millor Barça de la història amb catorze títols, un triplet i sis títols el 2009.

A més, què seria d'aquest suport a Joan Laporta, que recentment han manifestat totes les enquestes d'intenció de vot per a les properes eleccions, i el reclamat retorn del de Santpedor per repetir l'excel·lència esportiva amb aquest cub, si el culer observa que en un dels pitjors moments institucionals de l'entitat, amb el club imputat de dalt a baix i avergonyit en les grans institucions, és capaç d'igualar la gesta de fa sis anys?

Si la meta fos el partit a partit, el triplet no apareixeria per enlloc, però com que ara el que es porta és somiar sense sostre, la consecució de tots els títols fa salivar més d'un, fins i tot encara que demà passi el Madrid, al qual molts no només ja no li tenen por ni respecte, sinó ganes que sigui ell la parella de ball a Berlín per rebentar-lo definitivament. La gent va forta.