De Messi, res; mèrit nostre
ens durà a Berlín. D'això res de res
Juny del 2014. Reunió d'urgència a la sala d'estar de casa. Fa un parell de setmanes que el Madrid ha aixecat la dècima i existeix l'amenaça que sigui el primer a reeditar el títol. Encara no hem dit res, però sabem que la decisió està presa. Els dos fills van anar seguits d'una Champions blaugrana i les ganes del tercer es precipiten en un context històric que ens reclama. Així doncs, haurem d'adobar el terreny durant l'estiu per poder dir durant la primavera que sí, que utilitzem els preservatius per cobrir els retrovisors dels que planifiquen les vides familiars dels altres. Tot quadrarà. La família creixerà i el barcelonisme tindrà una altra Champions al sarró. La tàctica del guanyar guanyar.
6 de maig del 2015. Baixem a la sala d'operacions a les 21.42. El Barça empata a zero contra el Bayern. El ginecòleg entra, em fa un comentari sobre el partit, i li dic que pel bé de tothom tregui la criatura tan aviat com sigui possible. El part s'accelera en qüestió de minuts i a les 22.31 ja la tenim en braços. Instant de felicitat que rebenta qualsevol mesura quantitativa. El ginecòleg fa neteja i demana al zelador que ens informi del resultat. Quina professionalitat. 3-0 i els gols marcats en el darrer quart. Dos de Messi i un de Neymar. El segon d'en Messi és de traca i mocador, va repetint el zelador mentre calmo el plor de la nena obrint el palmell de la mà sobre el seu pit. El metge em felicita i em diu complagut que Messi ens durà a Berlín. No em puc estar de contestar-li amb certa suficiència que de Messi, res de res, que el Barça guanyarà aquest any la Champions gràcies a nosaltres. No sap si el nosaltres l'engloba a ell i a mi, a tots els de la sala d'operacions, o als culers en general. Li aclareixo. Guanyarem gràcies a la meva filla, que per seguir la tradició familiar, ha nascut amb una Champions sota el braç. Em fa una mirada de condescendència i amb un manyac sec com aquell que acarona un boig, em dóna la raó i abandona la sala d'operacions amb la certesa que la paternitat no hauria de ser quelcom físic, sinó únicament psíquic. Vosaltres feu-me cas, la meva filla no fallarà. El 6 de juny, campions d'Europa.