Començava a fosquejar sobre l'asfalt del Circuit i, amb textos enviats i planes a punt de tancar, quatre periodistes italians asseguts cara a cara amb els representants de L'Esportiu feien plans. Tenien sobre la taula unes copes de Terrassa Martini molt grans i cridaneres, senyal inequívoc que alguna de les nits anteriors havia estat llarga. Els coneixem, vénen cada any i segueixen tot el campionat. Ferrarisme obliga. Pel comiat de Catalunya se senten la Barceloneta i el Botafumeiro com a alternativa. Són quatre dels centenars de periodistes acreditats per al gran premi i estic segur que no tots es cuiden tant, però pensant en la factura que estan disposats a pagar, calculant que són a casa nostra des de dimecres i que cada dia han omplert el pap, em surt una suma prohibitiva per a la majoria d'assalariats.

Quan ja havíem comentat com de bé saben viure aquests italians, apareix Matteo Bonciani, el director de comunicació de la FIA, i reobre el debat: Fonda Europa, el clàssic establiment granollerí d'esmorzars de forquilla en dies de mercat que va immortalitzar Josep Pla. Tampoc la toca malament, el portaveu de la F-1. La sorpresa ve quan els italians diuen que ja coneixen l'establiment.

No sé on van acabar tots plegats, però l'escena va representar una magnífica classe pràctica de l'impacte econòmic de la F-1. Amb els milers d'estrangers que ens visiten pel gran premi (gairebé dos terços de l'aforament) i el poder adquisitiu de l'espectador de la F-1, els 188 milions d'aportació directa del gran premi a l'economia catalana són ben versemblants

Potser és que els italians maten tot el que és gras. Potser és que ens han tocat els més carpantes (però si són uns figurins!). Esquena amb esquena, un fotògraf olotí que parla alemany em fa adonar de l'error. No és cosa només d'italians. Al seu costat seu un alemany d'origen amb qui també s'ha atipat a la Fonda Europa. Dissabte al vespre van sopar a Les Cols, a Olot. “Aquests paios no s'estan de res”, em confirma. Visca la Guia Michelin. I encara bo que dinen al Circuit.

Sumeu restaurants, taxis, hotels, bitllets d'avió, cotxes de lloguer, copes i altres activitats pròpies de la nit. Multipliqueu-ho per 50.000 estrangers i digueu-me una sola raó que no porti un segell antisistema per no cuidar el Circuit de Barcelona-Catalunya i la fórmula 1 gairebé com la Sagrada Família.

Sí, m'agraden les curses, m'agrada escriure sobre les curses i podeu considerar que tinc un criteri esbiaixat. Però per sobre de tot vull que al meu país hi hagi feina. Si és de qualitat, millor, però feina és feina. I prosperitat. Prefereixo que turistes italians, alemanys, francesos, russos i finlandesos buidin les carteres a casa nostra que haver-nos de vendre les infraestructures i el patrimoni als especuladors xinesos.

Deixo els italians acabant de debatre. Jo me'n vaig cap a casa. Al parabrisa del cotxe, la inefable –i fins i tot prudent– publicitat del Bagdad. Això també és impacte econòmic, segur.