Ginaluigi Buffon té 37 anys i el 6 de juny jugarà la seva primera final de la Champions. El porter del Juventus és un dels millors del món. Ha estat determinant perquè dotze anys després la vecchia signora torni a jugar una gran final europea. Però la història de Buffon és un història casual, de fidelitat a uns colors, de Berlín i de Tommy N'Kono. Poc després d'eliminar el Madrid dimecres passat, Buffon va fer una piulada: “De Berlín a la B i de la B a Berlín. Així és la vida.” El 2006, Buffon va guanyar amb la selecció italiana el mundial que es va disputar a Alemanya. Només va encaixar dos gols en tota la competició, va ser escollit el millor porter i va guanyar la final contra França en la tanda de penals a l'Olímpic de Berlín. Però pocs dies després de tocar la glòria, Buffon va viure l'altra cara de la moneda. El Juventus va ser castigat amb el descens a la Serie B per l'escàndol de la compra de partits. Tot i tenir ofertes, Buffon es va quedar a l'equip de Torí. Va ser cabdal en l'ascens de categoria i ara tornarà a Berlín, la ciutat que el va consagrar com el millor porter del món, per jugar la final de la Champions contra el Barça. Buffon és porter per casualitat. Jugava de davanter centre al Canaletto Sepor i el Perticata. I no ho feia malament. El va fitxar el Parma amb 13 anys. El porter de l'equip juvenil es va lesionar. El suplent també estava tocat i Buffon es va estrenar sota la porteria per la seva envergadura. Des de llavors, es va guanyar el lloc de titular i amb només 17 anys ja va debutar amb el primer equip contra el Milan de Fabio Capello. Porter casual que no es va fixar en cap dels seus referents transalpins: Zenga, Peruzzi, Rossi, Toldo i Pagliuca. L'ídol de Buffon és Tommy N'Kono, actual entrenador de porters de l'Espanyol. El va captivar defensant el Camerun en el mundial d'Itàlia del 1990. Fins i tot al seu primer fill li va posar Louis Thomas en honor al porter africà. Així és il portiere de la Juve.