El futbol és, en essència, plantejar problemes als contraris i saber resoldre els que et plantegen ells. Aquest és el repte constant: la recerca de solucions per als diversos graus de dificultat que et trobes al davant per així aconseguir girar la truita; quan trobes la solució, el problema passa a ser per a l'altre equip. Quan Guardiola va assegurar en la prèvia del partit d'anada de la semifinal de la lliga de campions que el Barça tenia el millor contraatac del món, constatava la capacitat del conjunt blaugrana d'afegir al seu joc un nou element de complexitat, que el fa menys previsible, més difícil de descodificar, perquè és capaç de parlar diversos llenguatges. Luis Enrique i el seu equip tècnic han demostrat que dominen bé l'art de crear paranys als rivals (per exemple, l'estratègia en les accions a pilota aturada o com jugar amb l'ocupació d'espais) i que alhora sap respondre amb l'aposta adequada per contrarestar la proposta rival. I ho ha sabut fet en diversos partits contra el mateix rival: una mostra la tenim en els plantejaments de l'equip en el partit d'ahir al Calderón i en el de la copa al mateix escenari. En aquest últim, la presència de Suárez va permetre una aposta clara pel contraatac, aprofitant l'espai que deixava a l'esquena un rival que feia pressió alta. Aquest plantejament va col·lapsar l'Atlético, que va aplicar el mateix clixé que en els enfrontaments de la temporada passada, en què els blaugrana van ser incapaços de fer mal en les transicions defensa-atac. Ahir, en canvi, l'aposta, sense Suárez, va ser la de tenir molta possessió al camp de l'Atlético i es va exemplificar amb el gol de Messi, foradant una estructura defensiva organitzada amb una paret pel centre. Un gol oposat als que es van marcar en la copa.

A la capacitat de solucionar problemes de manera col·lectiva que exhibeix aquest equip modelat per Luis Enrique, si ha d'afegir el complement, en l'aspecte individual, de tenir tres solucionadors brutals en la línia atacant, la qual cosa permet desencallar partits que es compliquen ja sigui perquè no es troben les solucions adequades o bé perquè, tot i trobar-les, no es pot materialitzar la superioritat. Aquesta combinació d'elements explica la consecució del títol de lliga i l'accés a la final de la copa i a la de la Champions. Precisament, un dels grans atractius de la final de Berlín és com la plantejarà Luis Enrique tàcticament: l'afrontarà des del domini de la pilota i la presència en camp del Juventus o, tal com va fer en la tornada de la copa contra l'Atlético, preferirà el domini i l'ocupació dels espais buscant transicions ràpides i contraatacs? El gran avantatge per al Barça és que es pugui plantejar, amb naturalitat, aquest dilema o la possibilitat de barrejar les dues apostes durant el mateix partit, lluny de dogmatismes estèrils que deriven en crisis d'identitat artificials. Aquest és, al marge de títols, la gran aportació de Luis Enrique.