Opinió

DIES IRAE

Xavi, el fil conductor

Sempre que Xavi ha trobat el nord de la jugada,
el Barça ha deixat d'estar perdut.
I ho ha guanyat tot

DIJOUS 21.

“Me'n vaig per tornar.” Així va anunciar ahir Xavi el seu comiat del Barça a final de temporada. No es pot explicar la història del Barça dels últims disset anys sense ell i ara li ve de gust posar distància, com també van fer Guardiola i Luis Enrique, per reprendre el seu paper com a fil conductor futbolístic, ja sigui com a entrenador o director esportiu.

Se'n va amb un palmarès individual i col·lectiu inigualable i sent un referent ineludible de l'estil de joc que ha fet més gran que mai el Barça. Però també convé recordar que, després de guanyar la lliga en l'any del seu debut, Xavi va estar cinc temporades seguides sense guanyar cap títol. I que no només estava en dubte el model futbolístic de l'època, sinó també la seva capacitat per ser un jugador important en l'equip.

Afortunadament, el temps li ha acabat donant la raó i ell ha triomfat quan ha triomfat el futbol que ell representa. El millor futbol i Xavi sempre han anat junts. A Xavi se'l recorda molt pel gol a Valladolid l'any del seu debut que va salvar el cap de Van Gaal. També perquè ha estat protagonista de tots els títols que el Barça ha guanyat des del 2005, fins a 23 avui, 25 si es fa realitat el triplet. Però ha estat símbol de fets més transcendents. Em quedo amb tres, pel que simbolitzen. El primer, el gol que dóna la victòria al Barça al Bernabéu el 25 d'abril del 2004. Aquella vaselina acrobàtica a passada màgica de Ronaldinho va ser més que un gol bell que va decidir el partit. Aquella lliga la va guanyar el València i el Madrid encara superava el Barça en la classificació, però Xavi va ser l'autor del gol d'un triomf que va simbolitzar el canvi de poder. S'acabava el Madrid dels galàctics i començava l'era triomfant del Barça. Rijkaard acabava de trobar la posició ideal per a la màxima expressió de Xavi, com a interior dret, des d'on ha marcat l'estil. I el Barça conqueria el rumb de l'èxit.

El segon record és el podi de la Pilota d'Or del 2010, amb Messi, Xavi i Iniesta, els símbols de la Masia. Xavi en representava la catalanitat i l'essència.

I l'altre símbol que perdurarà és la seva volta màgica amb la pilota. Va començar sent un recurs perquè Xavi no ha tingut mai el físic per anar al xoc, ni la velocitat i l'habilitat per al driblatge i l'un contra un. I ha acabat sent la brúixola que gira fins que troba el nord perquè la jugada no es perdi. Sempre que Xavi ha trobat el nord, el Barça ha deixat d'estar perdut. I ho ha guanyat tot.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)