Els propers dies entrem en la recta més il·lusionant de la temporada. És l'hora de somiar per a molts equips de futbol. L'hora en què poden veure els seus esforços compensats. Es juguen la feina de mesos i mesos en poquíssims partits i la pressió és màxima, però qui no hauria signat aquesta situació a inicis de temporada. Quan analitzem aquest escenari a tothom li ve el cap el Barça i el famós triplet, la paraula que més estic sentint els últims dies. Però, personalment, no només penso en el Barça, sinó també en els meus dos altres equips: la Unió Esportiva Figueres i el Girona. Però anem a pams i comencem pels blaugrana.

Els de Luis Enrique estan a dos partits, la final de la copa del Rei i la Champions, de tocar de ple el somni. Ara l'acaronen, però d'aquí unes setmanes l'èxtasi pot ser total. Qui ho hauria dit a inicis de temporada? Ningú pensava en el triplet. Més aviat era una temporada de transició en què si s'aconseguia algun títol, per menor que fos, ja es podia estar content. I després de la crisi d'Anoeta el panorama es veia molt més negre. Que si Messi marxarà, que si Luis Enrique no aguantarà, que si l'equip s'enfonsarà... Sortosament les prediccions no s'han complert i el Barça ha fet una metamorfosi brutal. L'entrenador ha sabut rectificar la seva tàctica a temps i ha fet les paus amb l'astre argentí, que torna a ser el d'abans –fins i tot millor–. A això se li ha de sumar l'efecte Neymar i Suárez i l'equip s'ha convertit en una màquina de fer futbol.

En aquest carro dels somnis també hi ha pujat a l'últim moment l'equip de la meva ciutat, la Unió Esportiva Figueres. Els figuerencs, després d'una convulsa temporada a tercera divisió en què van arribar a estar en una zona de descens, s'han classificat en l'últim instant per a la fase d'ascens a segona B. Ara, els d'Edu Vílchez s'enfrontaran en una primera eliminatòria a doble partit contra el Numància B i si guanyen hauran de superar un altre enfrontament per poder pujar i recuperar aquella categoria que un tal senyor Flix els va robar el 2007.

I, finalment, trobem el Girona que, a tres jornades del final, es troba en el segon lloc i, per tant, en posició d'ascens directe a primera. El seu principal rival és l'Sporting, que té dos punts menys. Els de Pablo Machín tenen aquest diumenge un derbi vital, contra el Llagostera, i si guanyen tindran la feina molt ben encarrilada –després els queda el Mallorca a fora i Lugo, en l'última jornada, a Montilivi.

Però el matx de demà no serà gens fàcil, perquè els llagosterencs, que són la gran sorpresa de la categoria, s'aferren a les últimes possibilitats d'entrar al play-off –actualment es troben a tres punts del Saragossa– i, a més, caldrà tenir en compte tota la pressió afegida amb la rivalitat entre els dos equips i la figura d'Oriol Alsina, que va marxar del club gironí enmig d'una gran tempesta.