Més a prop de la glòria

Amb el títol de lliga a la but­xaca i amb la garan­tia que el gran rival és fora de totes les com­pe­ti­ci­ons i amb una crisi clara, el Barça afronta un final de tem­po­rada il·lusi­o­na­dora. Que­den només dos par­tits que es poden con­ver­tir en dos títols i, així, tor­nar a asso­lir un tri­plet que seria de nou històric.

El més impor­tant és la sen­sació que cada set­mana que passa el Barça està més fet, és més sòlid i dóna més garan­ties. Els fit­xat­ges, majo­ritària­ment, s'han con­so­li­dat, Messi ha tor­nat a mar­car la diferència, amb Ney­mar i Luis Suárez, amb qui s'entén per­fec­ta­ment. Després dels pro­ble­mes a mitja tem­po­rada, la roda espor­tiva gira en una direcció glo­ri­osa, coman­dat per un Luis Enri­que que sem­bla ini­ma­gi­na­ble que pugui mar­xar en aca­bar la tem­po­rada.

Haver aco­mi­a­dat un dels millors fut­bo­lis­tes que hem tin­gut mai al club com ho vam fer dis­sabte al Camp Nou, va ser un acte de justícia amb ell i amb nosal­tres matei­xos. Xavi Hernández és i serà per sem­pre un juga­dor mític, que ho ha gua­nyat tot, que ho ha donat tot i que ens ha fet sen­tir orgu­llo­sos del seu talent i de la seva manera de ser. Evi­dent­ment, les por­tes del Barça roman­dran ober­tes de bat a bat per a un home com ell, i és que el club és casa seva. Al cap­da­vall, Xavi ha estat el far d'una gene­ració increïble, un emblema del millor Barça de la història.

Si res can­via, no podrem fer cap fit­xatge per a la pro­pera tem­po­rada. No sem­bla que sigui molt urgent fer incor­po­ra­ci­ons, sem­pre que no tin­guem gai­res bai­xes més. Després de la marxa de Xavi, caldrà resol­dre la situ­ació d'Alves i valo­rar també quin paper poden fer els juga­dors amb més talent del Barça B. Si el filial no fa un mira­cle juga­ran a 2a B, cosa incom­pa­ti­ble amb fut­bo­lis­tes com Sam­per, Gri­maldo i Munir.

Els movi­ments amb vista a les elec­ci­ons a Can Barça s'acce­le­ren, fet que evi­den­cia encara més que el club és ben viu. Les opci­ons de l'actual pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu han cres­cut arran dels bons resul­tats espor­tius i, ara mateix, sem­bla el prin­ci­pal can­di­dat a la victòria. La sen­sació és que només Joan Laporta, si es pre­senta, li pot dis­pu­tar la pre­sidència, ja que la resta de can­di­dats com Agustí Bene­dito, Jordi Farré i Jordi Majó, par­tei­xen d'un des­a­van­tatge clar: ells no poden pre­sen­tar un currículum d'èxits espor­tius. Alhora, caldrà estar atents demà a l'apa­rició de Víctor Font en el pano­rama blau­grana.

La final de la copa ja arriba: tin­drem una gran festa a Bar­ce­lona, on podrem gua­nyar un nou títol envol­tats d'un ambi­ent memo­ra­ble. I al cap d'una set­mana, la final de la Cham­pi­ons Lea­gue, on ho tenim tot per vèncer un equip que cal res­pec­tar com el Juven­tus, però tenim tot el dret de ser opti­mis­tes, perquè tenim el vent a favor, perquè ja tenim al sac el títol de la regu­la­ri­tat. Som cada vegada més a prop de la glòria. Som cada vegada més a prop de tor­nar a fer rea­li­tat allò que sem­blava que cal­dria tants anys d'espera.