Amb el títol de lliga a la butxaca i amb la garantia que el gran rival és fora de totes les competicions i amb una crisi clara, el Barça afronta un final de temporada il·lusionadora. Queden només dos partits que es poden convertir en dos títols i, així, tornar a assolir un triplet que seria de nou històric.

El més important és la sensació que cada setmana que passa el Barça està més fet, és més sòlid i dóna més garanties. Els fitxatges, majoritàriament, s'han consolidat, Messi ha tornat a marcar la diferència, amb Neymar i Luis Suárez, amb qui s'entén perfectament. Després dels problemes a mitja temporada, la roda esportiva gira en una direcció gloriosa, comandat per un Luis Enrique que sembla inimaginable que pugui marxar en acabar la temporada.

Haver acomiadat un dels millors futbolistes que hem tingut mai al club com ho vam fer dissabte al Camp Nou, va ser un acte de justícia amb ell i amb nosaltres mateixos. Xavi Hernández és i serà per sempre un jugador mític, que ho ha guanyat tot, que ho ha donat tot i que ens ha fet sentir orgullosos del seu talent i de la seva manera de ser. Evidentment, les portes del Barça romandran obertes de bat a bat per a un home com ell, i és que el club és casa seva. Al capdavall, Xavi ha estat el far d'una generació increïble, un emblema del millor Barça de la història.

Si res canvia, no podrem fer cap fitxatge per a la propera temporada. No sembla que sigui molt urgent fer incorporacions, sempre que no tinguem gaires baixes més. Després de la marxa de Xavi, caldrà resoldre la situació d'Alves i valorar també quin paper poden fer els jugadors amb més talent del Barça B. Si el filial no fa un miracle jugaran a 2a B, cosa incompatible amb futbolistes com Samper, Grimaldo i Munir.

Els moviments amb vista a les eleccions a Can Barça s'acceleren, fet que evidencia encara més que el club és ben viu. Les opcions de l'actual president Josep Maria Bartomeu han crescut arran dels bons resultats esportius i, ara mateix, sembla el principal candidat a la victòria. La sensació és que només Joan Laporta, si es presenta, li pot disputar la presidència, ja que la resta de candidats com Agustí Benedito, Jordi Farré i Jordi Majó, parteixen d'un desavantatge clar: ells no poden presentar un currículum d'èxits esportius. Alhora, caldrà estar atents demà a l'aparició de Víctor Font en el panorama blaugrana.

La final de la copa ja arriba: tindrem una gran festa a Barcelona, on podrem guanyar un nou títol envoltats d'un ambient memorable. I al cap d'una setmana, la final de la Champions League, on ho tenim tot per vèncer un equip que cal respectar com el Juventus, però tenim tot el dret de ser optimistes, perquè tenim el vent a favor, perquè ja tenim al sac el títol de la regularitat. Som cada vegada més a prop de la glòria. Som cada vegada més a prop de tornar a fer realitat allò que semblava que caldria tants anys d'espera.