Estem en un moment meravellós per al barcelonisme. Hem guanyat una lliga que fa uns mesos semblava molt complicada, podem guanyar la copa dissabte i una setmana més tard, la Champions. En altres paraules, podem aconseguir per segona vegada un triplet que constataria que som el millor equip del món. Si a tot això hi afegim els títols aconseguits o amb possibilitats d'aconseguir-se per part de la resta de seccions i equips filials... tornarem a deixar clar allò de “ser del Barça és el millor que hi ha”.

Sí, ens trobem en un gran moment esportiu, però no ens equivoquem, en l'aspecte institucional i de gestió estem molt lluny del que seria desitjable. Donem el crèdit de tot el que estem aconseguint i de tot el que podem aconseguir a qui realment s'ho mereix. Des del meu punt de vista, Luis Enrique va estar molt encertat en el seu petit discurs de dissabte passat. Va agrair tot l'esforç i el suport rebut a tot l'equip tècnic, als jugadors i a l'afició. Estic totalment d'acord amb ell. Aquest Barça d'avui és fruit de l'esforç i la màgia dels jugadors, especialment de Messi que, de nou, en aquest tram final de temporada no només ha demostrat que és el millor jugador de la història, sinó que, a més, ha deixat clar que és un gran company posant l'equip i el Barça en el seu conjunt al davant dels seus propis interessos (Pichichi), al contrari que Cristiano Ronaldo, per exemple. No ens podem oblidar de Bravo, Ter Stegen, Piqué, Mascherano, Xavi, Neymar i Luis Suárez, entre d'altres. Si a això hi afegim un equip tècnic comandat per Luis Enrique que ha sabut unificar esforços i fer el mateix que Messi, és a dir posar el Barça sempre al davant, el resultat és un Barça triomfant.

Tots hauríem d'aprendre molt del que ha fet aquest equip, i especialment els possibles precandidats i l'actual junta directiva. En comptes d'apropiar-nos dels èxits i fugir dels problemes o entrebancs, hem de posar el Barça al davant i afrontar amb responsabilitat i cavallerositat tot allò que fem o deixem de fer. No pot ser que sempre juguem al despistar o aprofitem els moments per sortir a la foto (d'això en tenim molts exemples, últimament).

Respecte a les eleccions, he de dir que, com era previsible, cadascú juga les seves cartes de la millor manera possible. La junta actual fixarà les eleccions en una data que, en principi, només els vagi bé a ells (a part d'intentar fer oblidar al soci tots els problemes judicials en què ens trobem). Benedito treu informacions que el vagin situant per tal de continuar estant en els mitjans i capgirar les possibilitats que fins i tot les seves pròpies enquestes sembla que no li donen. I Jordi Majó i Toni Freixa fan la seva i cada un busca el seu camí ideal i que més li convé de cara a guanyar el seu espai.

De moment, l'actual junta ho té bastant bé per guanyar, però falta saber si es presenta Joan Laporta, per mi l'única opció real i amb projecte i experiència més que contrastada per fer front a una directiva que presentarà com a aval principal els títols aconseguits aquest any. De fet, veig necessari i desitjable que Joan Laporta s'hi presenti. Jo sóc dels que creu que ara més que mai ha d'anar a les eleccions perquè el seu compromís és amb el barcelonisme i no ha de dependre dels resultats. Gràcies, Xavi. Gràcies, capità!