L'escàndol de corrupció a la FIFA que vam conèixer ahir té moltes semblances amb el que va sacsejar el Comitè Olímpic Internacional (COI) entre la tardor del 1998 i l'estiu del 1999. Per les quantitats que ahir es deia que s'haurien mogut en tot aquest afer, el cas de la FIFA és molt més greu del que ho va ser el del COI, però en el fons és molt semblant: els membres d'una organització que hauria de vetllar perquè milions de persones facin esport arreu del món acaben sucumbint als grans interessos que hi ha en les designacions de les seus de les grans competicions. Per començar.

En el cas del COI, tot va anar al voltant de la designació de Salt Lake City com a seu dels Jocs Olímpics d'hivern del 2002. Després van acabar esquitxades altres candidatures com les de Nagano 1998, a l'hivern, i Sydney 2000, a l'estiu, i també es va parlar, i molt, dels regals de Barcelona als membres del COI en la cursa olímpica per ser la seu dels Jocs d'estiu del 1992. En aquell cas, el que es va revelar és que diversos membres del COI haurien rebut regals de la candidatura de la capital mormona. Econòmicament, va ser poca cosa, però en una organització com el COI, que pretén ser una mena d'ànima pura en el món de l'esport, qualsevol pecat és mortal. L'afer es va tancar el juny del 1999 amb vint implicats: sis van ser expulsats, quatre van dimitir abans no els fessin fora, nou van ser amonestats i un amonestat i privat de les seves funcions al COI. En una organització tan presidencialista com el COI, el llavors president, Joan Antoni Samaranch, no només en va sortir il·lès –excepte que va haver d'anar a declarar davant de l'FBI–, sinó que va liderar la regeneració de l'organisme.

Ara la FIFA ens diu que la federació no té res a veure en tot això i que n'és una víctima. També Joseph Blatter –que n'és el president des del 1998–. Com en el cas del COI, tot serien actuacions personals de membres corruptes, que van ser temptats des de l'exterior i que no van saber resistir els cants de sirena. Blatter no tindria res a veure en la concessió dels mundials del 2018 a Rússia i del 2022 a Qatar, ni amb els multimilionaris contractes de patrocinis i vol un nou mandat per seguir dirigint la nau. Com en el COI en els temps de Samaranch, Blatter mana en la FIFA amb aires quasi dictatorials, però quan es destapa alguna cosa que no és de color de rosa, no hi té res a veure. I tampoc no importa gens ni mica que en els llibres Els senyors dels anells –en el cas del COI– i Tarjeta roja –en el cas de la FIFA– s'expliquessin casos de corrupció molt semblants als que s'han acabat coneixent.

Hi ha una última cosa que segur que no serà igual en el cas actual de la FIFA com ho va ser en el passat del COI. Llavors –només cal mirar les hemeroteques– hi va haver una defensa a ultrança de la innocència de Samaranch en tot aquella corrupció. A Blatter, les garrotades li baixaran de tot arreu.