Sabeu qui són Jeffrey Webb, Eduardo Li, Costas Takkas, Julio Rocha, Eugenio Figueredo, Jack Werner, Rafael Esquivel, Nicolás Leoz i José María Marín? És clar, no. Són els dirigents de la FIFA detinguts acusats per la justícia nord-americana dels delictes de corrupció, blanqueig i extorsió. Avui havien de perpetrar la malifetasegüent: reelegir Joseph Blatter com a president. El president del futbol, doncs? No, el seu president, cosa que és molt diferent. El senyor Webb, per exemple, és vicepresident del comitè executiu de la FIFA, un peix gros, molt gros, dels més grossos, representant de la Federació de Futbol de les illes Caiman, un país amb gran tradició futbolística, amb una lliga potent i exemplar en la seva organització. Webb i les illes Caiman.

Sabeu qui són Messi, Pirlo, Neymar, Buffon, Suárez, Vidal, Xavi, Morata, Iniesta, Pogba, Piqué i Chiellini? Sí, és clar, quina pregunta! Són aquells dels quals els amics Li, Takkas, Rocha, Figueredo, Werner, Esquivel, Leoz i Marín, i el crac Webb, per descomptat (i molts d'altres que se n'han lliurat aquest cop), treuen profit per omplir la seva butxaca i buidar la dels altres en nom de la santa pilota. De fet, aquests personatges pensen que el futbol l'han inventat ells i, fins i tot, es creuen més importants que els artistes.

Una vegada més, el futbol queda tacat per la gent que no és del futbol. Els interessos se n'han menjat l'essència i com a conseqüència la pilota ha acabat bruta. Que torni a quedar ben neta depèn de la capacitat que tinguin els mateixos futbolistes de posar-se al capdavant de l'assumpte i gestionar-lo més a prop de l'esport que del negoci. Tot és important, però hi ha uns límits que no s'han de traspassar i que han de mirar de protegir (que no prostituir) les emocions que es creen gràcies a aquest meravellós invent. Cal que els jugadors, els entrenadors, els àrbitres, la gent del futbol, es formin per estar a l'altura de les circumstàncies. Està bé que molts vulguin seguir la seva carrera des de les banquetes, però és necessari que comencin a trepitjar despatxos (en massa) amb el coneixement adquirit per l'experiència, però també amb el de les universitats. La fórmula és guanyadora: només ells poden impedir que la bombolla del futbol acabi d'explotar i rebenti de veritat.

En una altra escala i en ordres de gestió diferents, el Madrid ho està patint. Pregunta d'un periodista: “Sr. Florentino Pérez: pot explicar per què ha fet fora Carlo Ancelotti?” Resposta del president del Real Madrid: “No ho sé.” Es tracta d'un club de futbol, d'un president de futbol, d'un entrenador de futbol i de qüestions que afecten el joc del futbol. Resposta que fa posar vermell. El futbol, una vegada més, és el de menys. Gairebé ni li interessa. Pérez no vol assessors de futbol ni tècnics que li parlin de futbol ni futbolistes que donin sentit al seu projecte. Per ell tot plegat forma part d'un món que té a veure amb altres coses.

A Barcelona també hi ha tics d'això. El club ha batejat cinc espais amb nul·la presència dels autèntics artífexs de l'èxit: la ciutat esportiva en honor del fundador, Joan Gamper (tot i que no oblidem que també va ser jugador); la Masia en record d'un formador, Oriol Tort; el museu porta el nom de l'expresident Josep Lluís Núñez; la sala de premsa, d'un periodista il·lustre, Ricard Maxenchs; i el camp 1 de Sant Joan Despí, de Tito Vilanova, extècnic del primer equip. Tots s'ho mereixen però… i els futbolistes que han escrit la història? On són? L'estàtua de Kubala davant la tribuna principal de l'estadi que va col·locar Joan Laporta i què més? És suficient? És just? És normal? Futbol sense futbolistes.