El futbol, dels futbolistes

Sabeu qui són Jef­frey Webb, Edu­ardo Li, Cos­tas Takkas, Julio Rocha, Euge­nio Figue­redo, Jack Wer­ner, Rafael Esqui­vel, Nicolás Leoz i José María Marín? És clar, no. Són els diri­gents de la FIFA detin­guts acu­sats per la justícia nord-ame­ri­cana dels delic­tes de cor­rupció, blan­queig i extorsió. Avui havien de per­pe­trar la mali­fe­ta­següent: ree­le­gir Joseph Blat­ter com a pre­si­dent. El pre­si­dent del fut­bol, doncs? No, el seu pre­si­dent, cosa que és molt dife­rent. El senyor Webb, per exem­ple, és vice­pre­si­dent del comitè exe­cu­tiu de la FIFA, un peix gros, molt gros, dels més gros­sos, repre­sen­tant de la Fede­ració de Fut­bol de les illes Cai­man, un país amb gran tra­dició fut­bolística, amb una lliga potent i exem­plar en la seva orga­nit­zació. Webb i les illes Cai­man.

Sabeu qui són Messi, Pirlo, Ney­mar, Buf­fon, Suárez, Vidal, Xavi, Morata, Ini­esta, Pogba, Piqué i Chi­e­llini? Sí, és clar, quina pre­gunta! Són aquells dels quals els amics Li, Takkas, Rocha, Figue­redo, Wer­ner, Esqui­vel, Leoz i Marín, i el crac Webb, per des­comp­tat (i molts d'altres que se n'han lliu­rat aquest cop), tre­uen pro­fit per omplir la seva but­xaca i bui­dar la dels altres en nom de la santa pilota. De fet, aquests per­so­nat­ges pen­sen que el fut­bol l'han inven­tat ells i, fins i tot, es cre­uen més impor­tants que els artis­tes.

Una vegada més, el fut­bol queda tacat per la gent que no és del fut­bol. Els interes­sos se n'han men­jat l'essència i com a con­seqüència la pilota ha aca­bat bruta. Que torni a que­dar ben neta depèn de la capa­ci­tat que tin­guin els matei­xos fut­bo­lis­tes de posar-se al cap­da­vant de l'assumpte i ges­ti­o­nar-lo més a prop de l'esport que del negoci. Tot és impor­tant, però hi ha uns límits que no s'han de tras­pas­sar i que han de mirar de pro­te­gir (que no pros­ti­tuir) les emo­ci­ons que es creen gràcies a aquest mera­vellós invent. Cal que els juga­dors, els entre­na­dors, els àrbi­tres, la gent del fut­bol, es for­min per estar a l'altura de les cir­cumstàncies. Està bé que molts vul­guin seguir la seva car­rera des de les ban­que­tes, però és neces­sari que comen­cin a tre­pit­jar des­pat­xos (en massa) amb el conei­xe­ment adqui­rit per l'experiència, però també amb el de les uni­ver­si­tats. La fórmula és gua­nya­dora: només ells poden impe­dir que la bom­bo­lla del fut­bol acabi d'explo­tar i rebenti de veri­tat.

En una altra escala i en ordres de gestió dife­rents, el Madrid ho està patint. Pre­gunta d'un peri­o­dista: “Sr. Flo­ren­tino Pérez: pot expli­car per què ha fet fora Carlo Ance­lotti?” Res­posta del pre­si­dent del Real Madrid: “No ho sé.” Es tracta d'un club de fut­bol, d'un pre­si­dent de fut­bol, d'un entre­na­dor de fut­bol i de qüesti­ons que afec­ten el joc del fut­bol. Res­posta que fa posar ver­mell. El fut­bol, una vegada més, és el de menys. Gai­rebé ni li interessa. Pérez no vol asses­sors de fut­bol ni tècnics que li par­lin de fut­bol ni fut­bo­lis­tes que donin sen­tit al seu pro­jecte. Per ell tot ple­gat forma part d'un món que té a veure amb altres coses.

A Bar­ce­lona també hi ha tics d'això. El club ha bate­jat cinc espais amb nul·la presència dels autèntics artífexs de l'èxit: la ciu­tat espor­tiva en honor del fun­da­dor, Joan Gam­per (tot i que no obli­dem que també va ser juga­dor); la Masia en record d'un for­ma­dor, Oriol Tort; el museu porta el nom de l'expre­si­dent Josep Lluís Núñez; la sala de premsa, d'un peri­o­dista il·lus­tre, Ricard Maxenchs; i el camp 1 de Sant Joan Despí, de Tito Vila­nova, extècnic del pri­mer equip. Tots s'ho merei­xen però… i els fut­bo­lis­tes que han escrit la història? On són? L'estàtua de Kubala davant la tri­buna prin­ci­pal de l'estadi que va col·locar Joan Laporta i què més? És sufi­ci­ent? És just? És nor­mal? Fut­bol sense fut­bo­lis­tes.