El FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao disputen avui una altra final de copa. Catalans i bascos són els dos equips més veterans i fidels d'una competició que, paradoxalment, va crear el Real Madrid en honor del rei Alfons XIII. Un fet que no ha variat malgrat les circumstàncies dels diversos règims polítics de l'Estat espanyol, tant en la monarquia absolutista, en les dictadures de Primo de Rivera o de Franco, en la República o en la monarquia parlamentària actual. La copa sempre ha tingut el Barça i l'Athletic com a equips amb un protagonisme especial. Fet que contrasta amb l'aversió que la figura del dictador o del monarca ha generat en molts períodes històrics sobre bona part de les aficions d'ambdós equips. És el cas actual, amb la previsible xiulada al rei Felip VI i a l'himne espanyol que genera tants de nervis sobre determinats sectors polítics i mediàtics de l'Estat.

Però estic convençut que ni les amenaces ni les sancions podran apaivagar la voluntat de lliure expressió dels milers d'aficionats que ompliran avui el Camp Nou. Ni tampoc suprimiran l'especial devoció d' ambdós equips per aquest títol, porti el nom que porti, i més aviat que tard tindrem una altra final de copa amb tots dos clubs defensant la seva personalitat i el dret dels seus aficionats a expressar-se. Si és que no arriba un altre règim que pot fer més complicat que es trobin els blaugrana i els txingurris, que no és altre que l'estat català.

Amb els pulmons ben preparats per a la xiulada, esperem doncs un partit que és tot un clàssic de la copa. I és veritat que viurem una de les finals en què la desigualtat de forces pot ser més evident. A ningú se li escapa que el Barça de Luis Enrique té un trident mortal i ha arribat al final de temporada en plena forma. A la qual cosa li hauríem d'afegir que l'Athletic de Bilbao ha vençut molts cops el Barça, però no ha guanyat mai Messi. I demà el Barça tindrà Messi sobre la gespa del Camp Nou.

Convindrà, però, no refiar-se en excés, perquè els bascos ja han portat cap a Barcelona fins i tot una rèplica de la famosa gavarra amb què celebren els títols a la capital basca. Luis Enrique haurà de fer mans i mànigues per convèncer els seus jugadors que per guanyar a Berlín toca guanyar primer la copa. No només perquè sigui imprescindible per arrodonir el triplet, sinó perquè encara que una cosa no sigui imprescindible per a l'altra, sí que estan íntimament connectades. Jugar aquesta final de copa entre la lliga i la Champions pot suposar que una prudència traïdora porti els blaugrana a permetre la sorpresa dels de Valverde. Però això, que podria ser un mal menor futbolístic, pot comportar una indigestió anímica que afecti, ni que sigui lleument, per al partit contra la Juve. I en una final de Champions toca estar al 200%. Així és que la millor manera de guanyar a Berlín passa per fer-ho primer avui al Camp Nou.