En un club amb més de cent anys d'història són molts els jugadors que han deixat empremta. Però hi ha alguns que transcendeixen més enllà de l'època en què van jugar per passar a ser llegendes, mites d'un club carregat d'història que s'ha mantingut fidel a uns valors de llibertat, democràcia i compromís amb el país. En suma, tal com postulava el president assassinat Josep Suñol, valors de ciutadania i d'identificació amb uns colors que representen molt més que un club per esdevenir una manera de ser i d'entendre el món. Xavi, amb Carles Puyol, ha esdevingut el símbol de tota una generació de jugadors formats a la Masia que, a còpia d'esforç i de superació constant, han acabat triomfant al primer equip.

Xavi representa l'èxit del jugador compromès amb els colors amb què ha crescut i que ha desenvolupat tota la seva carrera esportiva al FC Barcelona. Hi va arribar amb onze anys el 1991 i després de passar per les diverses categories del club va debutar a primera divisió l'estiu del 1998 i no va trigar a consolidar-se al primer equip, on ha estat, juntament amb Andrés Iniesta, un dels pilars fonamentals i més representatius del joc de control de l'equip durant les dues darreres dècades. És de llarg el jugador que més partits oficials ha disputat amb el Barça i també el que ha aconseguit més títols, 23 que poden ser 25: 8 lligues (1998/99, 2004/05, 2005/06, 2008/09, 2009/10, 2010/11, 2012/13 i 2014/15), 3 Champions (2005/06, 2008/09, 2010/11 i pendents de la final de dissabte),3 copes del Rei, amb la d'ahir (2008/09, 2011/12, 2014/15), 2 supercopes d'Europa (2009/10 i 2011/12), 6 supercopes d'Espanya (2005/06, 2006/07, 2009/10, 2010/11, 2011/12, 2013/14) i 2 mundials de clubs (2009/10, 2011/12).

En suma, un professional modèlic amb una carrera d'èxits que també va tenir moments amargs com la lesió als lligaments encreuats de la temporada 2005/06 que el va apartar dels terrenys de joc cinc mesos. Un capità eficaç que ha contribuït a mantenir la cohesió del vestidor i d'una personalitat i un comportament exemplar al camp. Un d'aquells jugadors que tota una generació de culers –especialment els més joves quan passin els anys– recordarà amb nostàlgia i admiració.

L'homenatge que se li va tributar al Camp Nou fa poc més d'una setmana coincidint amb el partit contra el Deportivo de la Corunya i la conquesta de la vint-i-tresena lliga no només era més que merescut (la samarreta amb el número 6 s'hauria de mostrar en algun lloc de l'estadi, com es fa en el bàsquet, i retirar el 6 de la numeració), sinó que contrasta amb el calvari que està patint un bon amic seu al Real Madrid: Iker Casillas. Però és clar que nosaltres parlem de valors i altres enalteixen un señorio que no se sap molt bé en què consisteix.

Gràcies per tot el que ens has donat, Xavi, i no triguis a tornar. L'afició t'estarà esperant.