Una obra col·lectiva

C olònia rei­vin­dica el Barça de Pas­cual. Un equip sovint menys­tin­gut s'ha exhi­bit en la millor final pos­si­ble. Cinc gols de marge sobre el Vészprem en un par­tit que ja forma part de l'ide­ari culer.

Des del dar­rere, el Barça ha estat capaç de crear l'esce­nari idoni per con­fon­dre el Vészprem. La rotació que ha impo­sat Xavi Pas­cual a l'epi­cen­tre defen­siu ha estat clau per diluir el poder dels hon­ga­re­sos. Viran Mor­ros, Cedric Sor­haindo i Nikola Kara­ba­tic. Can­vis cons­tants per man­te­nir la inten­si­tat. Per enca­rar amb soli­desa l'un con­tra un de Chema Rodríguez. I dis­mi­nuir l'amenaça exte­rior que supo­sen Ilic i Nagy. Con­tac­tes per­ma­nents i el cen­tre, pro­te­git. Per això, la figura de Dan­jel Saric, el Tata del ves­ti­dor, ha anat crei­xent fins a fer-se gegant. I la por­te­ria ben petita. Encai­xant només 23 gols en una final de Cham­pi­ons tens mig títol coll avall.

Els dub­tes han apa­re­gut al bessó de Kiril Laza­rov. El màxim gole­ja­dor de l'equip dema­nava el canvi i el Barça dei­xava tota la capa­ci­tat de llançament exte­rior en mans de Kara­ba­tic. Faci­li­tats al Vészprem, que podia tan­car dar­rere sense exces­si­ves pre­o­cu­pa­ci­ons. Defen­sar sense pen­sar. Fins que ha apa­re­gut l'actor secun­dari per il·lumi­nar l'escena. Edu­ardo Gur­bindo. El navarrès s'ha ves­tit de deli­cat assis­tent, de sub­til fina­lit­za­dor o d'insu­pe­ra­ble defen­sor. Res­po­nent a la crida en el moment més exi­gent de la seva car­rera. Pas enda­vant. Salt enda­vant. Fins al final. Saric ha excel·lit, Kara­ba­tic ha lide­rat i Gur­bindo s'ha trans­for­mat. Però la victòria del Barça no s'explica només des del pla indi­vi­dual. És una obra col·lec­tiva en mans del grup. L'equip de Pas­cual ha estat sem­pre al davant al mar­ca­dor, no ha tre­mo­lat en moments on l'esce­nari con­vi­dava a fer-ho i ha con­que­rit el seu propi destí. Per la porta gran. El Barça ha estat el millor entre els millors. I amb con­tundència.