Nord enllà
la seva plantilla
als nascuts al país,
sap greu guanyar-lo amb només quatre jugadors catalans
Als dirigents polítics i econòmics se'ls escalfa la boca quan parlen d'Europa perquè, i com és ja tòpic, citant el poeta, “nord enllà, / on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure, / desvetllada i feliç”. Que vagin en compte, però, perquè una cosa és l'Europa culta i igualitària somniada per superar el record ferotge del segle XX, o l'actual, capitalista de dretes o d'esquerres, prepotent, ofegadora de les economies més dèbils, amb una França amb l'ego inflat i una Alemanya forta però que no ha sabut resoldre la misèria de certs barris de Leipzig i de Berlín. I, a més, amb el Consell Europeu presidit per un polític que haurà de respondre judicialment si era legal o no oferir avantatges fiscals perquè les grans empreses situessin els comptes a Luxemburg, el país que dirigia.
Ignoro, per no haver-hi viscut, si el miratge de Dinamarca i Noruega que ens proposen cal ser imitat. Suïssa és un altre dels mites caiguts, i ara resulta que precisament és suís el president d'un dels organismes que remena més diners i en el qual s'ha destapat també la corrupció d'alguns dels seus membres.
A l'altre costat de la pinça i com a darrera constatació, després de veure la provocació de dirigents polítics i esportius per voler evitar una xiulada en la final de la copa, queda clar, com una constatació més, que no hi ha altra alternativa que no sigui fugir d'aquest Estat. Entre dos focs, l' Europa inclement i un Estat cavernícola, podem tenir encara l'aspiració de construir un país de nou, equidistant, sense caure en noves dependències.
Per fi una bona notícia: el Barça ja és campió de copa i de lliga. És just si es considera que hi deuen haver al món dos o tres-cents jugadors bons de veritat i que com un equip només en pot acumular catorze o quinze, hi ha oportunitats per a tots els altres. Ara bé, quan el rival, en aquest cas l'Athletic Club, limita, amb molt de mèrit, la seva plantilla als nascuts al propi país, sap greu guanyar-lo amb només quatre jugadors catalans, més tres formats al planter i els altres set aconseguits a cop de talonari.