Als diri­gents polítics i econòmics se'ls escalfa la boca quan par­len d'Europa perquè, i com és ja tòpic, citant el poeta, “nord enllà, / on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure, / des­vet­llada i feliç”. Que vagin en compte, però, perquè una cosa és l'Europa culta i igua­litària som­ni­ada per superar el record ferotge del segle XX, o l'actual, capi­ta­lista de dre­tes o d'esquer­res, pre­po­tent, ofe­ga­dora de les eco­no­mies més dèbils, amb una França amb l'ego inflat i una Ale­ma­nya forta però que no ha sabut resol­dre la misèria de certs bar­ris de Leip­zig i de Berlín. I, a més, amb el Con­sell Euro­peu pre­si­dit per un polític que haurà de res­pon­dre judi­ci­al­ment si era legal o no ofe­rir avan­tat­ges fis­cals perquè les grans empre­ses situ­es­sin els comp­tes a Luxem­burg, el país que diri­gia.

Ignoro, per no haver-hi vis­cut, si el miratge de Dina­marca i Noru­ega que ens pro­po­sen cal ser imi­tat. Suïssa és un altre dels mites cai­guts, i ara resulta que pre­ci­sa­ment és suís el pre­si­dent d'un dels orga­nis­mes que remena més diners i en el qual s'ha des­ta­pat també la cor­rupció d'alguns dels seus mem­bres.

A l'altre cos­tat de la pinça i com a dar­rera cons­ta­tació, després de veure la pro­vo­cació de diri­gents polítics i espor­tius per voler evi­tar una xiu­lada en la final de la copa, queda clar, com una cons­ta­tació més, que no hi ha altra alter­na­tiva que no sigui fugir d'aquest Estat. Entre dos focs, l' Europa incle­ment i un Estat cavernícola, podem tenir encara l'aspi­ració de cons­truir un país de nou, equi­dis­tant, sense caure en noves dependències.

Per fi una bona notícia: el Barça ja és campió de copa i de lliga. És just si es con­si­dera que hi deuen haver al món dos o tres-cents juga­dors bons de veri­tat i que com un equip només en pot acu­mu­lar catorze o quinze, hi ha opor­tu­ni­tats per a tots els altres. Ara bé, quan el rival, en aquest cas l'Ath­le­tic Club, limita, amb molt de mèrit, la seva plan­ti­lla als nas­cuts al propi país, sap greu gua­nyar-lo amb només qua­tre juga­dors cata­lans, més tres for­mats al plan­ter i els altres set acon­se­guits a cop de talo­nari.