Demà és el dia. El Barça buscarà no desaprofitar el seu gran estat de forma i confiança per aixecar la cinquena. Cinc. Aquest és un número que comença a fer patxoca. Cinc comença a estar bé. Ter Stegen; Alves, Piqué, Mascherano, Alba; Sergio, Rakitic, Iniesta; Messi, Suárez i Neymar. Els escollits. La història, a les seves mans.

A l'onze inicial no hi serà Xavi. I fonamentalment per això marxa. És un guanyador que no sap viure el futbol des de la banqueta. L'acte institucional de dimecres a l'auditori va ser fantàstic. Bé pel Barça, l'organitzador, i bé per tots els assistents. Vam comprovar que el barcelonisme s'uneix quan la causa s'ho val sense retrets ni males cares. Hi eren tots excepte cinc companys a qui els vampirs de la UEFA van fastiguejar el matí. Un d'ells, Messi, probablement el jugador que més ha gaudit i s'ha beneficiat del futbol únic del 6 blaugrana. Segurament una de les persones que més volia ser en l'homenatge de comiat. Una autèntica mala jugada.

Xavi va plorar molt. Són 25 anys a la casa. És culer. Per les seves venes corre sang blaugrana i que això passi no és el mateix que no passi. Ser barcelonista i jugar al Barça és especial. Vol dir això que els que no ho són, aquells que han arribat contractats d'altres clubs a còpia de diners, s'esforcen menys? No, és clar que no. Però no és el mateix conviure amb les teves filles que amb les del veí. Parlem d'amor o d'estima. Algú creu que Ter Stegen, Alves, Mascherano, Rakitic, Suárez i Neymar no es deixaran la pell demà a Berlín? Exactament igual que Piqué, Alba, Sergio, Iniesta i Messi. Però l'èxit per a uns té connotacions diferents (ni pitjors ni millors) que per als altres. “Això corre per les venes!”, explicava minuts abans que comencés la final de la copa Josep Ramon de la Fuente, l'entrenador de Bravo, Ter Stegen i Masip al cos tècnic de Luis Enrique, exporter del futbol de base del Barcelona que no va arribar al primer equip i es va fer professional a Palamós, Toledo, Còrdova, Nàstic, Girona, Sabadell i Écija abans de començar una carrera com a entrenador de porters que el va dur a Santander (Racing) i a Alacant (Hèrcules) en dues etapes. De la Fuente sap el que és el Barça, l'ha estimat, l'ha patit i ara el gaudeix com sempre havia somiat. De la Fuente és del Barça. Com Xavi. Ho viuen diferent. I sobretot, ho senten diferent.

Imatges com les d'abans-d'ahir demostren la grandesa del club i, alhora, la necessitat de batallar cada espai perquè hi hagi futurs jugadors que puguin repetir la història del de Terrassa (o bé acostar-s'hi). I no és fàcil. El projecte esportiu d'un club esportiu hauria de ser el pal de paller al voltant del qual gira la resta de l'entitat. Vénen eleccions i en parlarem. Lamentablement, acostuma a passar que del projecte esportiu només coneixem allò que té a veure amb els fitxatges del primer equip. D'ideologia, estructura general, mètode i futbol de base, res de res. La barreja de tots aquests factors ordenen l'entitat i permeten miracles com el de Xavi Hernández. Èxit i sang blaugrana per les venes.

També abans-d'ahir vam veure les llàgrimes de Rafa Benítez, blanques això sí. Acabava de ser presentat com a nou entrenador del Real Madrid. Va ser jugador del planter madridista abans de buscar-se la vida com a futbolista en clubs petits. Com a tècnic va començar tornant a casa, al planter del Madrid, fins a arribar al filial. El salt al Bernabéu no es va produir, així que va començar l'èxode en clubs modestos (Valladolid, Extremadura, Osasuna i Tenerife) abans d'aterrar al València, al qual va fer dos cops campió de lliga. Un miracle. I d'allà, a fer voltes per Europa durant una dècada: Liverpool, Inter de Milà, Chelsea i Nàpols. S'entenen ara, les llàgrimes? És madridista.

Xavi i Benítez representen el futbol més pur, el que fa plorar perquè (talent i coneixements a banda que, evidentment, són innegociables) els sentiments són autèntics. El Barça fa temps que té escrit el full de ruta (encara que fa l'efecte que alguns no entenen la lletra o no la saben llegir), però massa vegades perd l'ànima, la que Xavi ha exhibit durant mil partits. Mil. Que torni aviat de Qatar. Caldrà. Segur que caldrà.